Mor als 93 anys Domènec Moli, el figuerenc il·lustre que va conquerir les lletres garrotxines sense oblidar els seus orígens
El món de la cultura empordanesa plora avui la mort de Domènec Moli i Serra, que ha traspassat a l’edat de 93 anys a Olot, la ciutat on residia i on havia desenvolupat gran part de la seva carrera. Amb la seva pèrdua, marxa un dels grans tòtems de l’edició, el periodisme, la crítica d’art i la bibliofília nascuts a la capital de l’Alt Empordà.
Les arrels empordaneses i el pont amb la Garrotxa
Nascut a Figueres l’any 1933, Domènec Moli va créixer banyat pel caràcter empordanès. Tot i que la vida el va portar a traslladar-se a Olot l’any 1958 per motius professionals, el vincle amb la seva ciutat natal mai se’n va anar. Al llong de la sua vida, va actuar com un pont cultural imprescindible entre l’Empordà i la Garrotxa. Durant els darrers anys de la seva vida es feia habitual veure’l tornar amb freqüència a les terres empordaneses per visitar els seus mercats i retrobar-se amb els paisatges d’infantesa.
L’altre patrimoni de Figueres: art, història i misteri a la llum de les espelmes
L’home que estimava els llibres
Moli va destacar per ser un apassionat absolut de la literatura i el món editorial. Segons destaca el setmanari Empordà, se’l recordarà per sempre precisament amb el sobrenom de «l’home que estimava els llibres». A la Garrotxa va triomfar liderant la històrica impremta Aubert, impulsant revistes locals, escrivint més d’una trentena de monografies —especialment dedicades a la divulgació artística i de la cuina— i presidint Òmnium Cultural.
Un lloc d’honor en la història de la comarca
A Figueres sempre se’l va recordar i respectar com un intel·lectual fi, crític i incisiu que va saber torejar amb la censura de l’època franquista gràcies a la seva visió directa i clarivident. Figueres perd avui un fill que va portar l’orgull de les seves arrels més enllà de les nostres fronteres comarcals. El seu comiat se celebrarà aquest dimecres a les 4 de la tarda a la sala polivalent del cementiri d’Olot. Que la terra li sigui lleu.
- Et Recomanem -
