El cementiri de Figueres, més enllà de Tots Sants: un patrimoni que espera una mirada permanent
La visita nocturna del 7 de novembre recupera l’atenció sobre el patrimoni funerari figuerenc. El debat és obert: aprofita el municipi aquest llegat o el relega a una acció puntual de tardor?
Figueres tornarà a obrir les portes del seu cementiri municipal a la llum de les espelmes el pròxim 7 de novembre. L’activitat, programada per l’Ajuntament al voltant de Tots Sants, ofereix un recorregut guiat pel recinte històric. La proposta, de gran èxit en edicions anteriors, no és aïllada a Catalunya: ciutats com Reus o Barcelona fa anys que han convertit els seus cementiris en espais de divulgació cultural estable mitjançant rutes nocturnes i teatralitzades que narren la història local des d’una altra perspectiva.
Un museu a cel obert amb noms propis
El recinte funerari de Figueres no és només un espai de record; és un autèntic catàleg d’art i història empordanesa. Entre els seus murs es guarden panteons i làpides de gran valor arquitectònic, amb signatures d’escultors de renom com Venanci Vallmitjana o obres d’estil modernista i neoclàssic com el conegut panteó de la família Cusi. A més, és la crònica viva de la ciutat: allà hi descansen des de prohoms de la Renaixença fins a figures clau de la cultura i la política local.
La programació municipal d’enguany inclou també una conferència sobre la mort el 28 d’octubre. Ambdues accions concentren l’atenció ciutadana en un període molt concret de l’any. Però, realment aquest patrimoni mereix quedar-se en el calaix la resta dels mesos?
Superar l’ombra de Dalí
Figueres disposa d’un potencial cultural indiscutible, sovint eclipsat pel monstre sagrat del Museu Dalí. Tot i això, el turisme i la divulgació cultural contemporània busquen cada cop més l’esperit genuí dels llocs (l’storytelling local), i els cementiris històrics en són el màxim exponent.
La visita nocturna amb espelmes demostra que hi ha un interès real per part del públic figuerenc i visitant. Afegeix una emoció i una connexió que la fredor de les dades no aconsegueix. Tot i això, la periodicitat anual limita el seu impacte real en l’oferta cultural de la ciutat.
Respecte i memòria col·lectiva
És evident que convertir un cementiri en un recurs cultural requereix un equilibri delicat. El respecte a les famílies i la funció primària del recinte com a lloc de dol són sagrats i innegociables. Ara bé, les experiències d’altres municipis catalans demostren que la divulgació artística i històrica no és incompatible amb el recolliment. La clau rau en el rigor i en el disseny de rutes que dignifiquin el passat de la ciutat sense frivolitzar l’espai.
El patrimoni no entén de calendaris
La campanya de Tots Sants és una finestra d’oportunitat fantàstica, ja que aprofita la inèrcia de la ciutadania que ja visita el recinte. Però el cementiri de Figueres és un inventari viu d’art, arquitectura i memòria col·lectiva que roman intacte els 365 dies de l’any.
La visita del 7 de novembre posarà en relleu, un cop més, la riquesa d’aquest llegat. Ara li toca a l’Ajuntament i a les entitats culturals decidir si aquesta mirada es queda en un bolet de tardor o si la ciutat està disposada a integrar el seu recinte funerari en una estratègia patrimonial permanent. Perquè el patrimoni no espera dates assenyalades: està avant, esperant que algú el miri.
- Et Recomanem -
