Puig de les Basses, la gran instal·lació que mai no surt als plens
El centre penitenciari empra més de 500 treballadors i marca el paisatge de Figueres, però rares vegades apareix a l’agenda política municipal. Una agressió recent reobre el debat sobre la relació de la ciutat amb un equipament clau en plena crisi del sistema penitenciari català.
Diumenge passat, un intern del centre penitenciari del Puig de les Basses va agredir diversos funcionaris i va intentar provocar un motí al mòdul 4, segons va denunciar el Sindicat Català de Presons (SICAP). L’incident, que va obligar a activar un dispositiu d’emergència i va acabar amb diversos treballadors ferits, no és un fet aïllat. S’emmarca en una realitat crua: les agressions als serveis penitenciaris de Catalunya s’han disparat un 26% l’últim any, fregant la xifra rècord de 700 treballadors agredits en un sol exercici. Davant d’aquest escenari de tensió sindical i protestes generalitzades a tot el país, el cas de Figueres planteja una pregunta incòmoda sobre la gestió de l’entorn: per què una instal·lació d’aquesta envergadura sembla invisible al debat públic de la ciutat?
Un gegant a les portes de la ciutat
Inaugurat l’any 2014 per substituir l’antiga presó del carrer Sant Pau, el Puig de les Basses és, per dimensions, una de les infraestructures més grans de l’Alt Empordà. Dona feina a més de 500 professionals —entre funcionaris, personal sanitari, administratius, educadors i serveis de manteniment— i té capacitat per a uns 900 interns.
Tot i que l’últim any el centre ha estat notícia per repetir episodis de violència greu —com les tres agressions brutals registrades en només deu dies aquest passat estiu—, la presó rarament ocupa espai als debats sobre el model de ciutat. Mentre el govern local centra els seus esforços i anuncis en equipaments de gestió estrictament municipal —com els més de 720.000 euros destinats a millorar les piscines municipals, una inversió lògica per a l’esport local—, el centre penitenciari funciona en paral·lel, aïllat per la distància física i pel silenci polític.
Dins i fora dels murs: la línia de les competències
És evident que la gestió interna, la seguretat dels mòduls i les mesures de protecció exigides pels treballadors són competència exclusiva del Departament de Justícia de la Generalitat. L’Ajuntament de Figueres no té veu ni vot en el que passa de portes endins. No obstant això, reduir la presó a un “assumpte de Barcelona” és obviar que l’impacte exterior sí que es queda a casa.
El consistori té un paper clau en l’entorn de la instal·lació. Les connexions de transport públic per als familiars dels interns i, sobretot, per als treballadors que fan torns de nit o guàrdies i no disposen de vehicle propi, han estat una reivindicació històrica a la zona de les Basses. L’urbanisme, l’estat dels accessos des de les carreteres principals o la coordinació en matèria de mobilitat són carpetes on la veu de Figueres és fonamental per garantir una bona integració del centre en el territori.
Mor Domènec Moli, l’intel·lectual figuerenc que va conquerir la Garrotxa
El repte de fixar el retorn econòmic
Aquest distanciament institucional també impedeix analitzar de quina manera Figueres pot exercir de capital per a la massa laboral de la presó. Centenars de funcionaris públics treballen a diari al municipi, però: ha aconseguit la ciutat oferir els incentius residencials i comercials necessaris perquè aquests treballadors visquin, lloguin pisos i consumeixin aquí, o Figueres s’ha convertit en una mera estació de pas?
Aquest és el veritable debat municipal. No es tracta de demanar a l’Ajuntament que resolgui la crisi del sistema penitenciari —que depèn de la Generalitat—, sinó de reclamar una estratègia local activa per cuidar i integrar un col·lectiu de treballadors que, en molts casos, són veïns de la comarca i pateixen de primera mà la degradació de la seguretat en el seu lloc de treball.
Una realitat que forma part de la ciutat
La feina dels professionals del Puig de les Basses comporta un risc inherent que aquest últim any s’ha agreujat de forma alarmant a tot Catalunya. Són treballadors que mereixen el suport i el reconeixement de la comunitat on presten servei, i el teixit polític local no hauria de viure d’esquena a les seves demandes de major visibilitat i seguretat en els accessos.
No es tracta de convertir el centre penitenciari en un element de confrontació partidista, sinó d’assumir que Figueres és una ciutat complexa amb realitats molt diverses. La política municipal és, certament, gestionar les piscines, els carrers i els serveis directes; però també ho és liderar i teixir complicitats amb les grans infraestructures del territori. Mirar cap al Puig de les Basses, encara que sigui des de fora dels seus murs, és el primer pas per reconèixer que la seva realitat també forma part de Figueres.
- Et Recomanem -
