Quaranta anys de Mostra del Vi quan Figueres deixa de ser només Dalí

L’ombra de Dalí és allargada, però Figueres troba per fi la seva marca alternativa

La 40a Mostra del Vi de l’Empordà, celebrada conjuntament amb el Fòrum Gastronòmic Ciutat, marca un punt d’inflexió en la projecció de Figueres com a capital enogastronòmica, més enllà del turisme dalinià.

Figueres ha celebrat aquest cap de setmana la quarantena edició de la Mostra del Vi de l’Empordà, un esdeveniment que, unit al tercer Fòrum Gastronòmic Ciutat, ha convertit la Rambla en l’epicentre de la gastronomia i el vi del territori. Quatre dècades després de la primera edició, la fira arriba a la maduresa amb un format renovat i una participació rècord d’onze cellers de la DO Empordà.

El balanç d’aquestes quatre dècades convida a reflexionar sobre el paper real que el sector vitivinícola i gastronòmic ha jugat en la diversificació de l’atractiu de la capital empordanesa, una ciutat que durant dècades ha estat identificada gairebé exclusivament amb la figura de Salvador Dalí i el seu museu.

Imatge de la Mostra del Vi de l’Empordà (DO Empordà)

Un esdeveniment que creix malgrat les amenaces

La celebració d’enguany no ha estat exempta de dificultats. El Fòrum Gastronòmic i la Mostra del Vi van omplir la Rambla malgrat l’amenaça de pluja, demostrant la gran capacitat de convocatòria de l’esdeveniment. Aquest i any, onze cellers han participat en la Mostra —tres més que l’any passat—, entre els quals el Celler Cooperatiu d’Espolla, La Vinyeta, Mas Llunes, Masetplana, Espelt Viticultors, Pere Guardiola, AV Bodeguers, Terra Remota, Empordàlia, Vinyes dels Aspres i Mas Vida. Aquesta diversitat de productors permet mostrar les diferents expressions vitivinícoles de la denominació d’origen i apropar al públic la riquesa enològica del territori empordanès.

Més enllà del vi: la gastronomia com a eix vertebrador

La fusió amb el Fòrum Gastronòmic Ciutat representa un salt qualitatiu en la concepció de l’esdeveniment. Ja no es tracta només d’una fira del vi, sinó d’un gran espai de trobada al voltant de la cuina i els productes del territori. El Fòrum ha comptat amb una àmplia programació que inclou demostracions de cuina, degustacions que es combinen amb els tastets dels expositors i noves propostes dedicades a l’oli.

L’objectiu és que el públic pugui gaudir de l’oferta durant tota la jornada i que la Rambla mantingui l’activitat fins a les onze de la nit. Aquesta aposta per allargar l’horari i diversificar l’oferta respon a una estratègia clara: convertir Figueres en una destinació enogastronòmica de pes, capaç de retenir el visitant més enllà d’una visita ràpida al Teatre-Museu Dalí.

Un viatger esclata en trobar paneroles al tren cap a Figueres

La construcció d’una marca alternativa

La cobertura mediàtica de l’esdeveniment reflecteix aquesta voluntat de reforçar la projecció de la capital empordanesa. La unió dels dos formats ha convertit la Rambla en un gran passeig enogastronòmic amb vins, cuina, ponències i música en directe. A més, la incorporació del nou Bar à Vins ha esdevingut un símbol de major visibilitat per a la DO Empordà, una aposta per dignificar el consum de vi local i oferir una experiència més completa. Aquesta edició conjunta clou amb la certesa d’haver consolidat un gran punt de trobada que estén l’activitat econòmica i lúdica de la ciutat fins ben entrada la nit.

El pes real del sector en l’economia local

Quatre dècades després de la primera edició, cal preguntar-se quin ha estat l’impacte real d’aquest esdeveniment en l’economia local i en la imatge de marca de Figueres. La resposta no és senzilla, però els indicadors apunten en una direcció positiva. L’increment de la participació de cellers —de vuit a onze en només un any— suggereix que els productors veuen en la Mostra una plataforma valuosa per donar-se a conèixer i vendre els seus productes. La incorporació del Fòrum Gastronòmic, per la seva banda, ha permès implicar els establiments de restauració locals i crear sinergies potents entre el sector vitivinícola i el gastronòmic.

No obstant això, la dependència del turisme dalinià continua sent molt forta. El Teatre-Museu Dalí segueix sent el principal motor de visitants de la ciutat, i la Mostra del Vi, malgrat la seva trajectòria, no ha aconseguit encara convertir-se en un reclam turístic de primer ordre per si mateixa de forma aïllada.

Un format pensat per consolidar-se

El nou format de la Mostra del Vi, amb horaris ampliats i una programació més diversificada, respon a la necessitat de consolidar l’esdeveniment com una cita ineludible en el calendari enogastronòmic català. La celebració conjunta és un pas encertat, però també planteja reptes de futur. Un dels principals és evitar la dispersió i aconseguir que ambdós esdeveniments es complementin sense competir entre ells. La clau està en la coordinació i en la capacitat d’oficialitzar una experiència coherent per al visitant.

Un altre repte és la fidelització. Després de quaranta edicions, la Mostra del Vi ha de ser capaç de renovar-se i atreure noves generacions de consumidors, sense perdre el seu públic tradicional.

Figueres, més que Dalí

La quarantena edició de la Mostra del Vi de l’Empordà és una bona ocasió per reivindicar una Figueres més complexa i diversa que la imatge estereotipada del turisme de masses. Una ciutat que també és capital del vi i de la gastronomia empordanesa, que té una tradició vitivinícola pròpia i que aspira a ser reconeguda per la qualitat dels seus productes de quilòmetre zero. El camí no és fàcil, però la trajectòria de la Mostra demostra que és possible construir una marca alternativa, basada en el territori i la identitat. Quaranta anys després, Figueres comença a demostrar que és molt més que Dalí.


- Et Recomanem -