Alerta a l’AVE de Figueres: El perill ocult darrere els taxis pirata

Set denúncies de tretze vehicles inspeccionats el 10 de setembre revelen que el problema del taxi pirata a l’estació de l’AVE no és puntual, sinó estructural

El darrer control policial desplegat a l’estació de Figueres-Vilafant va tancar-se amb un balanç aclaparador: set denúncies de tretze vehicles inspeccionats. Aquestes xifres, que representen una taxa d’irregularitat superior al 50%, obligen a plantejar una reflexió profunda: estem davant d’una anomalia passatgera o d’una dinàmica completament arrelada? Quan més de la meitat dels vehicles controlats en un punt neuràlgic de la mobilitat local incompleixen les normes, la resposta política i policial no es pot limitar a la programació de dispositius puntuals.

L’operatiu conjunt, format pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Figueres i els inspectors de la Generalitat de Catalunya, es va centrar específicament en els taxis de tipus VT i VTC. Les denúncies interposades destaquen per la seva varietat i gravetat en l’àmbit de la normativa de transports: circular amb el taxímetre apagat, mancar de l’autorització pertinent, vulnerar el règim de tarifes oficials o carregar passatgers fora de l’àmbit territorial autoritzat. A aquestes infraccions sectorials s’hi van sumar dues sancions emeses pel Servei Català de Trànsit relatives a la ITV i al document T-32, a més de la immobilització immediata d’un dels vehicles. Aquest ventall d’infraccions evidencia que no parlem de descuidis administratius, sinó d’una praxi organitzada per esquivar el marc legal vigent.

Un patró que es repeteix en altres terminals

El fenomen de Figueres-Vilafant no és un fet aïllat en el mapa de les infraestructures ferroviàries. A l’estació Intermodal d’Almeria, per exemple, els mitjans andalusos han documentat durant anys una presència endèmica de transportistes il·legals a les zones d’accés, un problema que es va agreujar arran de les obres de remodelació i el trasllat provisional de la parada oficial de taxis. Una situació similar es pateix crònicament a Madrid-Chamartín, on la captació agressiva de viatgers i la imposició de preus abusius aprofiten els moments de màxima afluència de trens.

A Catalunya, l’estació de Sants a Barcelona i la terminal d’autobusos de Tarragona també han estat escenaris històrics de protestes dels taxistes regulats, que denuncien la impunitat dels captadors il·legals dins dels propis vestíbuls. El patró, per tant, és de caràcter universal: les terminals intermodals atrauen l’activitat irregular perquè concentren una gran quantitat de demanda captiva; viatgers sovint forasters, carregats amb equipatge i amb pressa per arribar al seu destí final.

El disseny de l’accés com a factor clau

Per entendre per què l’estació de Figueres-Vilafant funciona com un imant per a l’intrusisme, cal fixar-se en l’urbanisme i la gestió de l’espai públic. L’oferta irregular neix i prospera allà on el servei públic formal presenta fissures: si la parada de taxis oficial està mal senyalitzada, si l’espera dels usuaris s’allarga per manca de vehicles disponibles a certes hores o si els accessos de vianants no disposen d’una vigilància dissuasiva, l’operador pirata troba el seu nínxol de mercat.

L’usuari que desembarca de l’AVE no té per què conèixer la regulació local ni disposa del temps per verificar si el vehicle que se li ofereix té la llicència en regla. L’intrusisme s’alimenta d’aquesta asimetria d’informació. Si l’Ajuntament i Adif no garanteixen una transició immediata, còmoda i perfectament visible des de l’andana fins al taxi oficial, els operatius policials només aconseguiran desplaçar el problema temporalment durant unes hores o uns dies, fins que les patrulles marxin.

Què pot fer l’Ajuntament de Figueres?

Tot i que les competències executives sobre el transport interurbà i la mateixa infraestructura ferroviària recauen en la Generalitat i en l’estat central a través d’Adif, el consistori figuerenc disposa d’eines significatives per capgirar la situació a través de tres línies d’actuació clares:

• Millora de l’entorn i senyalització: L’Ajuntament ha d’exigir i coordinar amb Adif una reforma de la senyalització interior i exterior de la terminal. Cal delimitar físicament i de manera exclusiva els espais de càrrega per evitar que els vehicles sense llicència s’estacionin a les zones preferents.
• Presència policial permanent en hores punta: L’èxit no depèn de grans batudes macro-policials cada tres mesos, sinó de la constància. Establir patrulles fixes de la Guàrdia Urbana coincidint amb l’arribada dels trens de major ocupació trencaria la sensació d’impunitat actual.
• Campanyes d’informació al viatger: Mitjançant cartelleria bilingüe i elements digitals a la mateixa estació, s’ha d’explicar clarament al visitant com funciona el sistema de tarifes oficial i quins elements visuals identifiquen un taxi totalment legal.

El cost per al sector legal i per a la ciutat

L’impacte de l’intrusisme va molt més enllà d’una simple infracció administrativa. Per una banda, representa una competència deslleial flagrant contra un col·lectiu, el del taxi local, que fa front al pagament de llicències, assegurances especials i revisions periòdiques de les tarifes. Per l’altra, suposa un risc real per a la seguretat ciutadana, ja que els clients d’aquests vehicles irregulars viatgen totalment desprotegits en cas d’accident de trànsit i queden exposats a preus arbitraris.

L’alt percentatge de denúncies registrat en l’últim operatiu posa de manifest que Figueres no pot seguir mirant cap a una altra banda ni conformar-se amb accions cosmètiques. El repte de l’Ajuntament, de la Generalitat i d’Adif és seure a la mesma taula per redefinir l’accés a la mobilitat de l’estació. Només entenent que la seguretat i la legalitat es defensen des del disseny urbanístic del servei es podrà resoldre un problema que, ara per ara, compromet la imatge de Figueres com a porta d’entrada ferroviària de l’Alt Empordà.