
L’embut judicial de Figueres: més de 16.000 causes pendents bloquegen la ciutat i cronifiquen la impunitat
Figueres lidera l’acumulació d’assumptes pendents als jutjats de la demarcació. Els jutjats figuerencs tanquen el primer trimestre de 2026 amb 16.448 casos en tràmit i una taxa de congestió de 5,02, la més alta de Girona, mentre resolen menys assumptes dels que ingressen.
Els jutjats de Figueres acumulen més assumptes pendents que qualsevol altre partit judicial de la província de Girona. Les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del primer trimestre de 2026 situen la capital altempordanesa al capdavant d’un rànquing que ningú no vol liderar: 16.448 casos en tràmit i una taxa de congestió de 5,02, molt per sobre de la mitjana provincial, que se situa en el 3,73.
El problema no és nou, però s’agreuja a passos gegants. Un any abans, els mateixos jutjats tenien 16.036 assumptes pendents i una congestió de 3,61, segon recull Empordà.info. L’increment és significatiu i planteja una pregunta incòmoda que fa anys que ressona a la comarca: els recursos humans i materials acompanyen realment el volum de feina de Figueres?
Més entrada que sortida
La resposta està en els números. Durant el primer trimestre de 2026, els jutjats de Figueres van ingressar 5.049 assumptes i en van resoldre 4.087, cosa que deixa una taxa de resolució de 0,81. Dit d’una altra manera: per cada deu casos nous que entren, només se’n tanquen vuit. La bossa pendent segueix creixent de forma imparable.
Aquest desequilibri entre entrada i sortida té un impacte especial a la ciutat perquè el volum acumulat ja és el més alt de la província. Girona ciutat, per exemple, registra més activitat d’entrada (8.411 assumptes nous el primer trimestre), però acumula menys casos pendents en total: 12.828, segons les mateixes dades del CGPJ.
La comparació amb Olot és encara més reveladora: el partit judicial de la Garrotxa destaca per ser el que més redueix la bossa de casos pendents i presenta els millors indicadors de la demarcació, evidenciant que la gestió i l’estabilitat dels recursos sí que marquen la diferència.
El coll d’ampolla de la seguretat i la multireincidència
Aquesta congestió judicial té un reflex directe i preocupant als carrers de Figueres. Paradògicament, les dades de criminalitat global a la ciutat s’han reduït darrerament, reflectint descensos notables del voltant del 8% en el balanç general de delictes de l’últim any. Tot i això, la percepció d’inseguretat ciutadana i veïnal continua sent molt latent. Per què? La clau es troba en la multireincidència i en el tràfic de drogues, que manté una tendència a l’alça (un 12,5% més de delictes contra la salut pública).
Quan els jutjats s’aturen, la Justícia perd el seu efecte dissuasiu. Els “judicis ràpids” per furts, robatoris o delictes menors, que per llei haurien de resoldre’s en pocs dies, pateixen esperes tan llargues que alimenten el fenomen de la “porta giratòria”. Els cossos policials —Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana— fan la seva feina i detenen els delinqüents habituals, però aquests tornen a quedar lliures al carrer a l’espera d’un judici que pot trigar més d’un ano a celebrar-se, permetent-los seguir delinquint amb una total sensació d’impunitat.
Alerta a l’AVE de Figueres: El perill ocult darrere els taxis pirata
L’impacte de la saturació en el teixit local
Una taxa de congestió de 5,02 no és una xifra abstracta de l’administració. Significa que, de mitjana, un assumpte triga més de cinc trimestres (més d’un any i tres mesos) a resoldre’s des del moment en què es presenta. Per a un ciutadà que espera una sentència d’incapacitat, una pensió d’aliments, un divorci o un litigi penal, això es tradueix en llargs mesos d’angoixa i incertesa.
Però, a més a més, aquest col·lapse és una llosa per al dinamisme econòmic de Figueres. La lentitud a l’hora de resoldre conflictes comercials, impagaments, reclamacions de quantitat o processos d’ocupació de locals genera una profunda inseguretat jurídica. Això espanta els inversors i posa en risc el teixit comercial local, que necessita un sistema àgil per protegir els seus negocis. Com a nus de comunicacions i ciutat transfronterera, Figueres absorbeix una conflictivitat judicial molt superior a la de la seva mida, però continua competint amb l’estructura d’un municipi menor.
El pes d’una trajectòria de deixadesa
La situació actual no és fruit d’un trimestre dolent, sinó d’una tendència sostinguda i denunciada històricament. El 2022, els jutjats de Figueres ja acumulaven 14.852 assumptes pendents, un augment del 40% respecte al 2020. Aquell mateix any, una pregunta escrita al Senat ja denunciava el col·lapse per falta de recursos humans i l’altíssima inestabilitat de la plantilla.
Retrocedint fins al 2020, una altra iniciativa al Congrés dels Diputats xifrava en 11.015 els assumptes pendents i alertava de la manca d’inversions estructurals. L’any 2023, advocats, procuradors, jutges i funcionaris van protagonitzar protestes conjuntes a la ciutat per denunciar que la situació era insostenible en primera instància i instrucció. El diagnòstic està fet des de fa gairebé una dècada: interinitat crònica del personal, jutges que marxen tan bon punt poden a causa de la sobrecàrrega i una manca estructural d’inversions.
La pregunta de fons
La pregunta de fons ja no és si Figueres necessita nous jutjats i més personal, sinó quan es decidirà l’administració a actuar d’urgència. Mentrestant, els 16.448 assumptes en tràmit continuen esperant en un calaix, congelant els drets, la seguretat i el futur de la ciutat.
- Et Recomanem -
