UGT Presons exigeix saber quines dades van vulnerar-se a Puig de les Basses: transparència, no alarma
El sindicat UGT Presons ha reclamat públicament que s’informi amb precisió sobre quines dades van quedar exposades en l’incident informàtic del Centre Penitenciari Puig de les Basses, a Figueres. La pregunta és si la institució prioritza el control del relat per sobre del dret dels treballadors i la ciutadania a conèixer què està en joc. La demanda sindical s’ha fet pública en plena investigació de l’incident de seguretat que ha afectat la presó de l’Alt Empordà, plantejant una qüestió que transcendeix l’alarma immediata: què exactament va quedar exposat, a qui pertanyien les dades i qui hi va tenir accés.
L’incident presenta elements gairebé inversemblants: han estat els mateixos interns del centre els qui, utilitzant els equips informàtics i les pantalles tàctils destinades a fer videollamades, van aconseguir vulnerar la seguretat i accedir a carpetas compartides i documentació sensible allotjada a les unitats de xarxa de la Generalitat.
El dret a saber què s’ha exposat
No es tracta d’exigir detalls operatius que puguin comprometre la investigació en curs, sinó d’obtenir una resposta clara sobre la naturalesa de la informació afectada. La distinció és rellevant: una cosa és revelar com es va produir exactament l’accés no autoritzat dels reclusos i una altra molt diferent és especificar quin tipus de dades van quedar exposades.
Saber si s’ha accedit a noms, cognoms, adreces particulars, matrícules de vehicles, expedients professionals o historials mèdics del personal penitenciari no és un caprici. És un dret fonamental per a uns funcionaris que conviuen i custodien diàriament els mateixos reclusos que han entrat al sistema. La primera dada pot comprometre les indagacions policials dels Mossos d’Esquadra; la segona és una mesura de protecció mínima per als treballadors afectats.
Figueres, l’únic punt negre de l’Alt Empordà on el lloguer no baixa
Transparència versus control del relat
La tensió que planteja UGT Presons és si el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat està prioritzant el control del relat per sobre de la rendició de comptes. Tot i que l’administració s’ha afanyat a assegurar que no s’ha vulnerat cap sistema d’informació penitenciària crític, el buit d’informació concreta alimenta la inquietud del personal.
És perfectament possible informar sobre la tipologia dels fitxers afectats sense revelar detalls tècnics que puguin perjudicar l’anàlisi de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. El hermetisme institucional només aconsegueix augmentar la desconfiança d’uns portaveus sindicals que recorden que s’està advertint des de fa temps sobre les deficiències de control i configuració en els equips informàtics cedits als reclusos.
La rendició de comptes en temps real
La demanda sindical s’ha llançat de manera coordinada mentre el cas ja s’ha derivat al Jutjat de Guàrdia de Figueres i a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). Això planteja una qüestió de fons: quan ha de retre comptes una institució pública davant d’un incident d’aquesta gravetat?
Mesures de protecció immediata
La rendició de comptes en temps real no implica revelar conclusions provisionals ni posar en risc les actuacions judicials, sinó oferir la informació indispensable perquè els afectats puguin avaluar el seu propi risc i actuar en conseqüència. Això inclou especificar quants treballadors poden estar realment afectats i quines mesures de contra-seguretat s’han activat per protegir la seva intimitat tant a l’interior com a l’exterior del penal de Figueres. En l’àmbit penitenciari, la privacitat de la plantilla no és només una qüestió de drets digitals; és, per sobre de tot, un requisit indispensable per a la seva seguretat física.
- Et Recomanem -
