La sorprenent connexió de Figueres amb el crim de Roses

El programa ‘Crims’ torna a posar el focus en un dels assassinats més impactants ocorreguts a Roses l’any 2009

La televisió pública catalana emet un nou episodi del conegut format de successos que aprofundeix en crims reals que van marcar la societat. En aquesta ocasió, l’espai analitza amb detall l’assassinat de Rafael Mora, un cas que va commocionar profundament la comarca de l’Alt Empordà per la violència dels fets i pel context personal de la víctima. El capítol, titulat Una mort anunciada, repassa cronològicament el que va passar i aporta nous matisos sobre la investigació i el judici.

El crim

Rafael Mora, de 42 anys, va perdre la vida el 18 de setembre de 2009 a l’aparcament del seu domicili, situat a la localitat gironina de Roses. A primera hora del matí, quan es disposava a sortir per anar a treballar, va ser sorprès pel seu agressor. Segons es va poder demostrar durant el procés judicial, l’atac va ser extremadament violent i directe.

L’autor del crim va iniciar l’agressió amb cops destinats a debilitar la víctima. Posteriorment, va utilitzar la culata d’una arma de foc per colpejar repetidament Mora al cap, provocant-li ferides mortals. Les investigacions van apuntar que l’agressor tenia la intenció de disparar, però l’arma es va encasquillar en el moment crític, fet que no va impedir que consumés l’assassinat.

La víctima treballava en el sector bancari i tenia una trajectòria professional consolidada. A més, pertanyia a una família molt coneguda en l’àmbit esportiu i social de la zona, fet que va incrementar l’impacte mediàtic i emocional del succés a la comunitat.

La investigació policial va permetre identificar ràpidament un sospitós principal: Porfirio Fernández. Les proves recollides durant la instrucció van ser determinants per sostenir l’acusació. Entre elles destacaven restes d’ADN trobades sota les ungles de la víctima, així com en diversos objectes localitzats a l’escena del crim, com uns guants abandonats.

També es van trobar rastres de sang a l’entrada del domicili, fet que va reforçar la reconstrucció dels fets realitzada pels investigadors. A tot això s’hi van sumar testimonis que apuntaven a una relació conflictiva entre l’acusat i Rafael Mora, motivada per qüestions personals vinculades al passat sentimental de tots dos.

Durant el judici, va quedar acreditat que el condemnat havia amenaçat prèviament la víctima en diverses ocasions, cosa que va reforçar la hipòtesi que no es tractava d’un acte impulsiu, sinó d’un crim premeditat.

Judici i repercussió

L’Audiència de Girona va condemnar Porfirio Fernández a 17 anys i mig de presó per un delicte d’assassinat i un altre de tinença il·lícita d’armes. La sentència va ser posteriorment ratificada per instàncies judicials superiors, incloent-hi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem, que van considerar que les proves eren concloents i sòlides.

El tribunal també va determinar que el crim havia estat planificat amb antelació. Segons la resolució judicial, l’agressor va vigilar els moviments de la víctima durant setmanes. El dia dels fets, es va amagar al garatge de l’edifici on residia Mora, esperant el moment oportú per atacar-lo per sorpresa quan es dirigia al seu vehicle.

La defensa de l’acusat va intentar sostenir una versió alternativa, al·legant que aquest es trobava a casa seva en el moment del crim. No obstant això, el jurat no va donar credibilitat a aquesta coartada. Tampoc van resultar convincents els testimonis que intentaven avalar-la, inclosa la declaració de la seva parella, que va ser qüestionada per la seva manca de coherència amb la resta de proves.

Després de la confirmació de la condemna, el tribunal va ordenar investigar si s’havia produït un possible delicte de fals testimoni per part d’una de les persones que va intentar proporcionar cobertura a l’acusat durant el judici.

L’assassinat va tenir una enorme repercussió a Roses, Llançà i altres localitats properes. La figura de Rafael Mora era coneguda tant per la seva activitat professional com pel seu entorn familiar. El seu pare havia estat entrenador de bàsquet en equips rellevants, mentre que altres membres de la família també tenien presència en la vida pública local. Ell, per la seva banda, havia dirigit oficines de La Caixa a Vilajuïga i Roses, i posteriorment havia treballat en una oficina de Figueres com a assessor de delegats de l’entitat bancària a les comarques gironines.

La reconstrucció televisiva del cas no només recupera els detalls del crim, sinó que també posa en relleu l’impacte que va tenir en la societat i com va afectar el seu entorn més proper. Aquest tipus de programes contribueixen a mantenir viva la memòria dels fets i a reflexionar sobre les conseqüències de la violència.

En el tram final de l’episodi es destaquen els elements clau que van conduir a la resolució del cas: la combinació de proves forenses, testimonis i l’anàlisi del comportament previ de l’agressor. Tot plegat va permetre a la justícia establir una narrativa clara i fonamentada del que va passar.