La Mort torna a desfilar pels carrers de Verges en una Processó marcada pel fort vent

ACN Verges – Centenars de persones han omplert el poble de Verges (Baix Empordà) aquest Dijous Sant per veure desfilar la Dansa de la Mort, en una jornada marcada pel fort vent. La festivitat és una de les processons més antigues de Catalunya i només s’ha interromput durant la Guerra Civil i la pandèmia. Entre les novetats d’aquest any, s’ha fet la representació de l’escena del Ram a la Placeta, com a “picada d’ullet” a com es feien les escenes abans, totes de manera itinerant, tal com ha explicat Agustí Cancell, director de la Processó. També s’han incorporat cinc torxes més al quadre de la Mort i s’ha fet un horari més compacte. “És un orgull que ens pugui visitar tanta gent i que el poble estigui unit per una mateixa causa”, ha assegurat Cancell.
El Dijous Sant és una data assenyalada al calendari dels vergelitans. En aquest poble del Baix Empordà d’un miler d’habitants, més de 600 veïns participen en una de les tradicions més antigues i emblemàtiques de Catalunya per Setmana Santa: la Processó de Verges.

Des de primera hora de la tarda, el poble ja ha començat a rebre visitants que no s’han volgut perdre la sortida dels Manages. El so dels tambors i trompetes ha marcat, un any més, el pas dels soldats romans pels carrers del municipi.

Una de les principals novetats d’enguany ha estat la representació de l’escena del Ram a la placeta, abans de l’acte central a la plaça Major. D’aquesta manera, es vol dinamitzar l’espera dels visitants que no tenen accés a la representació a la Plaça Major. El director de la Processó, Agustí Cancell, ha explicat que és “una picada d’ullet a allò que antigament es feia, quan totes les escenes eren itinerants i es representaven en diferents racons del poble, abans que hi hagués un escenari fix amb cadires i espectadors”.

A la nit, la plaça Major ha acollit la tradicional representació del Misteri de la Passió, amb centenars de participants recreant els darrers dies de Jesucrist. Les 1.467 localitats disponibles fa setmanes que s’havien esgotat. Un cop finalitzada, ha començat la processó itinerant, que també ha presentat canvis en el seu desenvolupament i que s’ha volgut fer “més àgil i compacte”.

Enguany, les vestes i les imatges han sortit abans que els actors de la representació, buscant un recorregut “visualment més impactant”. L’ordre nou ha fet que el quadre de la Dansa de la Mort sigui l’últim que ha vist el visitant, amb la voluntat, segons Cancell, que “se n’endugui un record més intens”.

Precisament, la Dansa de la Mort ha tornat a ser un dels moments més esperats de la nit. Els cinc esquelets han desfilat pels carrers al ritme del tabal, i han mantingut la força simbòlica d’aquesta dansa medieval, única a Europa. El seu pas, enmig del silenci i la foscor, ha tornat a captivar el públic.

Com a novetat, també s’han incorporat cinc noves torxes al quadre de la Mort, dues davant i tres darrere, que, segons Cancell, aporten “més rellevància i importància” a l’escena mantenint-ne l’essència tradicional.

Cada figura té un simbolisme: el capdanser ha portat una dalla amb la inscripció ‘Nemini parco’ (‘No perdono a ningú’); una altra figura ha dut una bandera negra que representa la brevetat del temps; dues figures més petites han sostingut platets amb cendra com a recordatori que “pols som i en pols ens convertirem”; i la cinquena figura ha portat un rellotge sense busques, indicant que la mort pot arribar en qualsevol moment.

Cap a la mitjanit, la processó ha recorregut els carrers del nucli antic, il·luminats per torxes i pels característics caragols amb oli. El carrer d’Orient, s’ha convertit un any més en el carrer dels Cargols, i ha estat un dels punts amb més expectació.

La representació ha culminat amb la Crucifixió i la reverència final de la Dansa de la Mort dins l’església.

Una tradició que es remunta a l’edat mitjana

Els orígens de la Dansa de la Mort se situen a l’edat mitjana, en un context marcat per l’impacte de la Pesta Negra, quan la mort es va convertir en un tema central en la cultura i les expressions artístiques.

En el cas de Verges, que és l’única dansa d’aquest tipus que ha perdurat, les primeres referències documentals apareixen en textos eclesiàstics. Un d’ells, datat del 1666, ja indica que la celebració “es fa pels indrets habituals del poble”, fet que suggereix que la tradició podria ser encara més antiga.

Amb el pas del temps, la festa ha anat consolidant-se i el 1983 va ser reconeguda per la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. Actualment, l’organització ha impulsat els treballs per aconseguir que la celebració sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

En aquest sentit, Cancell ha explicat que la candidatura “no és una cosa fàcil ni ràpida”, però que es continua treballant amb la recopilació de documentació, vídeos i materials per aconseguir-ho. “La fe no la perdrem pas mai. Si no és l’any que ve, serà d’aquí dos, però creiem que en som dignes”, ha afirmat.