Irídia i Òmnium veuen “insuficient” la investigació sobre les tortures a Blanca Serra perquè no n’identifica els autors

ACN Barcelona – Irídia i Òmnium han valorat que, per primera vegada, una resolució reconegui les tortures a Via Laietana durant el franquisme. Tot i això, les dues entitats veuen “insuficient” la investigació de la fiscalia sobre les tortures a Blanca Serra perquè no ha impulsat cap recerca “efectiva” dels responsables. En una atenció als mitjans aquest dijous des de La Comunal, la coordinadora de litigis d’Irídia, Sònia Olivella, ha denunciat que la fiscalia ha consolidat “impunitat” dels autors dels fets. I ha acusat el ministeri fiscal d’evitar que els crims del franquisme arribin als tribunals. Serra ha enviat un vídeo on llegeix una carta adreçada a la fiscalia per advertir que, sense procediment penal, “la impunitat de les tortures es manté intacta”.
Olivella ha comparegut davant la premsa al costat d’Elena Jiménez-Botías, comissionada internacional i legal d’Òmnium. Totes dues han advertit que l’únic organisme creat per investigar els crims no ha tingut la voluntat de portar-los davant dels tribunals, i que la recerca de justícia i reparació recaurà en les víctimes i la societat civil.

Així, les entitats han advertit que els crims del franquisme “continuen topant amb el mur d’impunitat de l’Estat”. I han assenyalat que, per identificar els perpetradors, és imprescindible accedir als arxius, que “no poden continuar en mans de la policia”.

En aquest sentit, han insistit que la comissaria de Via Laietana 43 ha de deixar de funcionar com a comissaria i convertir-se en un “autèntic espai de memòria”. Les entitats han alertat que l’únic organisme creat per investigar aquests crims “no ha tingut la voluntat de portar-los davant dels tribunals”.

I que, “un cop més”, la recerca de justícia i reparació “recaurà en les víctimes i la societat civil”. Irídia i Òmnium, conjuntament amb Serra, “estudiaran les vies jurídiques disponibles per continuar avançant en el cas”.

Carta a la fiscalia

Serra ha adreçat una carta aquest dijous a la fiscalia, on afirma que l’Estat té el “deure” de garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició en relació amb els crims de la humanitat. L’activista afegeix que la via de jurisdicció voluntària que se li ha ofert no compleix aquests estàndards.

I argumenta, en aquest sentit, que a diferència de la jurisdicció penal, no comporta la identificació ni la presa de declaració dels responsables, ni la dels seus superiors jeràrquics ni dels màxims càrrecs polítics que van perpetuar “violacions sistemàtiques” dels drets humans durant aquest període.

Així mateix, Serra afegeix que tampoc permet reconstruir l’estructura jeràrquica de la “repressió”, ni obre la porta a una reparació integral ni a depurar responsabilitats. “Sense procediment penal, la impunitat de les tortures es manté intacta”, adverteix a la carta.

Finalment, Serra -en nom propi i en el de la seva germana Eva- conclou que no ha escrit la carta “des del ressentiment”, sinó des de la “responsabilitat democràtica”. “El que està en joc no és només la meva història ni la de la meva germana Eva, sinó la credibilitat de l’estat de dret davant els crims impunes del seu passat”, apunta.

La fiscalia no identifica els autors

La fiscalia de Barcelona ha conclòs aquest dijous la investigació per les tortures patides per Serra i la seva germana a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona durant el postfranquisme, el 1977. Considera demostrats els fets denunciats, els qualifica de crims contra la humanitat, però en demana l’arxivament perquè no s’han pogut identificar els autors.

Aquesta era la primera denúncia que arribava a la fiscalia per un cas similar, després que la llei de memòria democràtica permetés crear una unitat especialitzada del ministeri públic en aquesta matèria.