Què significa aparèixer en un balanç nacional?
Tres dels nou imams expulsats d’Espanya el 2025 per radicalisme actuaven a les comarques gironines: la Jonquera, Figueres i Olot comparteixen posició en un informe que sol reservar-se a ciutats més grans. El Balanç del terrorisme a Espanya el 2025, elaborat pel Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, situa Figueres, la Jonquera i Olot en una llista d’expulsions d’imams per radicalisme que habitualment s’associa a nuclis urbans de mida superior. La pregunta no és alarmista sinó de context: què tenen en comú aquestes tres localitats de la comarca per aparèixer en un informe d’aquesta naturalesa.
Tres expulsions en tres municipis propers
El primer cas va ser Houmat Bouzelmat, que dirigia la mesquita Al Firdaous de la Jonquera. Va ser expulsat el 10 de gener després d’haver estat investigat durant mesos per la Guàrdia Civil per terrorisme i per difondre a internet missatges contraris als valors constitucionals.
Sis dies després va ser expulsat Mohamed Azougah, nascut el 1982, que exercia com a imam en una mesquita del barri de la Marca de l’Ham de Figueres. Havia difós missatges salafistes radicals i els tribunals havien rebutjat els recursos contra la mesura. L’elecció de la Marca de l’Ham no és casual. Els experts en seguretat recorden que la segregació urbana, l’alta vulnerabilitat socioeconòmica i la manca d’alternatives d’oci per als joves en barris perifèrics són els espais idonis on els discursos radicals busquen penetrar, convertint un problema de seguretat en una esquerda social que cap institució local està abordant.
El tercer cas correspon a un veí d’Olot. El Ministeri de l’Interior el va expulsar perquè el considerava un perill per a la seguretat nacional i difonia missatges salafistes radicals. Havia intentat convertir-se en imam d’una mesquita, però va ser rebutjat i va passar a predicar informalment. Segons el document, defensava la llei islàmica, la desobediència a les lleis i la supeditació de la dona.
Al marge d’aquests tres predicadors, el balanç recull una quarta expulsió amb vinculació gironina: l’Audiència Nacional va confirmar la mesura contra un home resident a Girona, condemnat per activitats terroristes el 2021. La resolució assenyalava que havia interioritzat els postulats ideològics de Dàesh.
Què tenen en comú la Jonquera, Figueres i Olot
La Jonquera és un pas fronterer de primer ordre, amb flux constant de persones i mercaderies. Figueres és capital comarcal i nus de comunicacions entre la costa, la muntanya i la frontera. Olot, per la seva banda, combina indústria, serveis i una població diversa en origen.
Tot i que de portes enfora el fenomen es percebi com a aliè, les comarques gironines fa anys que estan sota el radar dels serveis d’informació de l’Estat. Des del pes històric de nuclis com Salt fins a operacions policials prèvies al propi eix de l’AP-7, la condició de frontera i nus de pas ha cronificat una vigilància que ara torna a sortir a la llum.
El document del Centre Memorial no detalla si hi ha hagut coordinació entre les mesquites afectades ni si existeix una xarxa organitzada. Tampoc especifica si les expulsions responen a casos aïllats o a un patró comú de captació o radicalització.
La pregunta per a les institucions locals
L’aparició de Figueres, la Jonquera i Olot en aquest tipus d’informes planteja una qüestió de fons: les institucions locals disposen d’eines de cohesió i prevenció suficients o aquests balanços cauen sense debat en l’àmbit municipal.
La prevenció del radicalisme no és només una tasca policial. Requereix treball comunitari, diàleg interreligiós, atenció a les dinàmiques de barri i mecanismes de detecció precoç que sovint depenen de serveis socials, educatius i culturals. Catalunya disposa del PRODERAI (Procediment de Detenció de la Radicalització Islamista), el protocol dels Mossos d’Esquadra que implica escoles i instituts de Figueres. La qüestió, però, segueix sobre la taula de l’ajuntament: s’estan coordinant realment els serveis socials i educatius de la ciutat amb la policia de la Generalitat per anar més enllà de la detecció policial?
No consta que els ajuntaments de Figueres, la Jonquera o Olot hagin emès cap posicionament públic sobre les expulsions ni que hagin obert cap procés de debat amb les comunitats musulmanes locali. Tampoc consta si existeixen protocols de coordinació entre policies locals, Mossos d’Esquadra i serveis municipals per abordar situacions de risc.
Justícia intenta controlar el relat de la bretxa de seguretat a la presó de Figueres
El risc de la invisibilitat
Un dels perills d’aquest tipus d’informes és que generin estigma sobre comunitats senceres sense distingir entre radicalisme i pràctica religiosa ordinària. La immensa majoria dels musulmans de Figueres, la Jonquera i Olot no tenen cap vinculació amb discursos extremistes.
De fet, des del teixit associatiu islàmic de Catalunya es repeteix sovint que les primeres víctimes d’aquests predicadors són els propis fidels. Les juntes de les mesquites són, en molts casos, les més interessades a expulsar discretament qualsevol perfil extremista per protegir la convivència veïnal i evitar un estigma que després pateixen els treballadors i escolars del municipi.
Però la invisibilitat també té costos. Si les institucions locals no aborden obertament la presència de predicadors radicals, es corre el risc de deixar espai a la desconfiança mútua, a la manca de canals de diàleg i a la percepció que el problema no existeix o que no es pot parlar-ne. El balanç del Centre Memorial no és una acusació contra cap municipi, pero sí un senyal que mereix atenció. Aparèixer en una llista d’expulsions per radicalisme no és un estigma, però tampoc és un fet neutre.
Què passa després d’una expulsió
Les expulsions d’imams radicals són mesures administratives que executa el Ministeri de l’Interior, sovint després d’investigacions policials. Però el que passa després en el territori és menys visible: qui ocupa el buit deixat per un predicador expulsat, com reacciona la comunitat afectada, si hi ha seguiment per part de les autoritats locals.
No consta que cap dels tres municipis hagi fet públic cap pla de seguiment ni cap acció de suport a les mesquites afectades. Tampoc consta si hi ha hagut contacte amb les juntes directives d’aquestes mesquites per garantir que els nous responsables religiosos compleixin amb els valors constitucionals.
La prevenció del radicalisme no acaba amb una expulsió. De fet, sovint comença després: quan cal reconstruir la confiança, obrir canals de diàleg i assegurar que els espais religiosos són llocs de cohesió i no de divisió.
Un debat pendent a la comarca
El balanç del terrorisme a Espanya el 2025 situa les comarques gironines en el mapa d’un fenomen que no és nou però que sovint es percep com a aliè. La presència de tres expulsions en tres municipis propers obre una finestra de debat que no hauria de tancar-se sense reflexió.
No es tracta d’alarmar ni d’assenyalar, sinó de preguntar-se si les eines de prevenció i cohesió que existeixen són suficients, si hi ha coordinació entre administracions i si el debat sobre radicalisme i convivència té espai en l’agenda municipal. La seva aparició en aquest tipus d’informes hauria de servir per obrir un debat comarcal sobre prevenció, vida comunitària i responsabilitat institucional. Fins ara, aquest debat no consta.
- Et Recomanem -
