Endesa farà un simulacre de so de les disset sirenes del pla d’emergència de les preses de Susqueda i el Pasteral I

ACN Susqueda – Endesa farà aquest dimecres un simulacre de so de les disset sirenes del pla d’emergència de les preses (PEP) de Susqueda i el Pasteral I. Entre les deu del matí i les cinc de la tarda, els aparells acústics d’alarma es provaran als municipis d’Amer, Anglès, Bescanó, la Cellera de Ter, Osor, Sant Julià de Llor i Bonmatí i Susqueda. Els senyals s’activarien de manera real per avisar la població si mai es produís una situació de risc en qualsevol de les dues infraestructures hidràuliques. El simulacre servirà per testar la seva efectivitat. El pla s’integra en el pla de protecció civil per emergències per inundacions de Catalunya, l’INUNCAT.
Entre les diferents mesures previstes al pla d’emergència hi ha la col·locació de disset punts d’avís a la ciutadania, equipats amb sirenes, que es distribueixen en punts estratègics del municipis. Del total, cinc estaran a Amer; dos a Anglès; tres a Bescanó; dos a la Cellera de Ter; tres a Osor; un a Sant Julià de Llor i Bonmatí i un a Susqueda. Aquests sistemes acústics s’han d’instal·lar obligatòriament a les zones que quedarien inundades en la primera mitja hora en cas de trencament o mal funcionament de la presa, i permetran alertar tothom de manera eficient i ràpida en cas d’una emergència, la qual cosa millorarà significativament la seva capacitat de resposta.

Les proves de so s’emmarquen en el procés d’implantació del pla, que mica en mica va entrant en la seva fase operativa fins a culminar, després de Setmana Santa, quan es presenti oficialment. El PEP de Susqueda i el Pasteral el coordina el seu Comitè d’Implantació, constituït el maig de 2024 i integrat per representants de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, Protecció Civil estatal (a través de la subdelegació del Govern a Girona), l’Agència Catalana de l’Aigua i Endesa. Es tracta d’un pas “crucial” per millorar la seguretat i la gestió del risc a tota la seva zona d’influència.

L’objectiu principal del comitè és garantir la implantació “efectiva” dels plans d’emergència estipulats, el què permetrà un millor control i mitigar riscos en cas d’avaria o ruptura de les preses. Per això, el pla és “bàsic” per vetllar perquè la campanya d’informació arribi a tota la població i als ajuntaments potencialment afectats en cas d’emergència, per tal que tothom estigui adequadament informat i preparat.

Les infraestructures

El Salt de Sau, en servei des de 1963, és el superior del sistema. La seva presa de 83 metres d’alçada va ser construïda per l’Estat i és propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La societat Hidroeléctrica de Cataluña, S.A, però, va ser l’encarregada de construir i explotar la central hidràulica a peu de presa.

La central és subterrània, amb dos grups generadors instal·lats al fons d’uns pous de 65 metres de profunditat i amb un parc de transformació a la superfície. Presenta un desguàs de 2.000 metres de longitud ubicat a un nivell inferior al que correspon al màxim de l’embassament de Susqueda.

El Salt de Susqueda, en servei des de 1967, és l’intermedi i més important dels tres que composen el complex. Va ser construït per l’antiga societat Hidroeléctrica de Catalunya, S.A. (HECSA), actualment pertanyent a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa. A part de la funció de generació d’electricitat d’origen hidràulic, l’embassament de Susqueda -amb una capacitat d’emmagatzematge de 233 hm3- compleix la funció de regulació dels recursos hídrics del tram inferior del riu Ter abans de la seva desembocadura al Mediterrani i la d’atendre l’abastament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana i a Girona-Costa Brava, així com els regadius de la demarcació de Girona.

La gran capacitat de l’embassament permet, a més, laminar les avingudes d’aigua que es produeixen al Ter, de manera que col·labora de forma eficaç amb la limitació de les inundacions a la ciutat de Girona i municipis del voltant.

La presa, de tipus volta amb doble curvatura, de 135 metres d’alçada, 360 metres de longitud i una capacitat útil de 199.7 hm3, va ser obra de l’enginyer Arturo Rebollo i compta amb dues torres de 105 metres d’altura i 12 metres de diàmetre que compleixen la funció de presa d’aigua. Aquesta aigua és conduïda cap a la central, situada a 3.500 metres aigües avall de la presa, a través d’una galeria a pressió de 4,3 metres de diàmetre. La presa està travessada per una xarxa de galeries situades a vuit nivells diferents que, juntament amb la galeria perimetral, tenen com a missió fonamental el control de l’estructura.

La central és subterrània (tipus caverna), a la qual s’accedeix a través d’una galeria de 250 metres de longitud, i compta amb tres turbines Francis d’eix vertical, amb una potència total instal·lada de 82 MW.

El Salt del Pasteral I, en servei des de 1962, és l’encarregat de laminar els recursos hidràulics procedents del Salt de Susqueda, amb l’objectiu d’aportar al riu Ter un cabal d’aigua constant. De la mateixa manera, i des de el seu marge dret, es deriven les aigües per al seu abastament a Barcelona.

La primera central hidroelèctrica situada al Pasteral va ser construïda l’any 1908 per la societat Electro Burés, S.A. Aquesta central va funcionar fins l’any 1961, moment en què HECSA, dins del seu projecte d’aprofitament integral del riu Ter, arribà a un acord amb els propietaris de l’antic salt per tal de recréixer convenientment la presa, obtenint així un embassament de regulació diària. De la mateixa manera, es va instal·lar una nova central a peu de presa.

Aigües avall del salt del Pasteral I trobem la central fluent de Pasteral II, construïda per la societat Hidroeléctrica del Pasteral, que es va posar en marxa l’any 1946 i que compta amb dos grups generadors operats per dues turbines Kaplan d’eix vertical.