L’altra cara de la salut femenina, els problemes íntims que moltes dones continuen sense tractar

La Dra. Gema García Gálvez, d’Olympia Quirónsalud, adverteix de l’infratractament de patologies com la sequedat vaginal, la incontinència o el dolor en les relacions sexuals.

Madrid, 5 de maig de 2026.- Aspectes com el sòl pelvià, els canvis després del part o les conseqüències de la menopausa ja no es limiten a l’àmbit privat, sinó que s’aborden cada vegada més des d’una perspectiva mèdica, preventiva i de benestar integral.

Segons explica la Dra. Gema García Gálvez, cap de la Unitat Salut en Femení d’Olympia Quirónsalud, “tot el que és relatiu a l’àrea genital també és salut”, una afirmació que resumeix la necessitat de visibilitzar i tractar de manera adequada patologies i molèsties que afecten directament la qualitat de vida de milions de dones.

Al llarg de les diferents etapes vitals, el cos femení experimenta canvis que també es reflecteixen en la zona íntima. La pèrdua d’elasticitat, hidratació o fermesa dels teixits és un procés natural, però pot veure’s accentuat per factors com els parts vaginals o la disminució hormonal durant la menopausa. “Els genitals externs perden tersor, elasticitat i hidratació, cosa que pot generar sequedat, sensibilitat al fregament o molèsties localitzades, especialment si hi ha cicatrius derivades del part”, explica l’especialista.

Un dels problemes més rellevants, i encara poc diagnosticat, és la síndrome genitourinària de la menopausa. Aquesta condició, derivada del descens d’estrògens, pot provocar símptomes urinaris com urgència o infeccions recurrents, així com sequedat, fragilitat i hipersensibilitat genital. “Té una afectació directa en la vida personal i sexual de les dones, però continua estant infratractada”, adverteix la doctora.

A la consulta, les preocupacions varien segons l’edat, però comparteixen un denominador comú: l’impacte en el benestar físic i emocional. En dones joves, les alteracions en l’anatomia genital poden afectar l’autoestima; després del part, la hiperlaxitud vulvovaginal pot provocar sensació de pes o insatisfacció sexual; i durant la menopausa, el dolor en les relacions sexuals —o disparèunia— es converteix en un dels motius més freqüents de consulta.

Malgrat això, moltes dones continuen normalitzant símptomes com la sequedat vaginal o les molèsties durant les relacions. “Les relacions sexuals no han de fer mal. Quan el malestar es repeteix i afecta la satisfacció, és moment de consultar amb un especialista”, subratlla la Dra. García Gálvez.

En aquest sentit, l’abordatge mèdic ha evolucionat cap a tractaments cada vegada més personalitzats que combinen prevenció, diagnòstic precoç i teràpies innovadores. “Són tractaments que permeten millorar símptomes i qualitat de vida, tot i que en alguns casos requereixen manteniment o una valoració individualitzada”, explica l’experta. En situacions més avançades, també hi ha opcions quirúrgiques reconstructives, com la vaginoplàstia o la labioplàstia, sempre sota una indicació mèdica adequada i una decisió compartida amb la pacient.

Més enllà dels tractaments, la prevenció i l’autocura juguen un paper fonamental. La ginecòloga insisteix en la importància de l’autoconeixement i d’integrar la cura íntima en la rutina diària. “És important conèixer la pròpia anatomia des de la joventut per identificar canvis. La zona íntima s’ha de cuidar amb la mateixa atenció que la pell del rostre, especialment en etapes com el postpart o la perimenopausa”, assenyala.

El repte ara és trencar els tabús. “Sempre que hi hagi molèsties, dolor o canvis que afectin el benestar o la vida sexual, és fonamental consultar”, conclou la Dra. Gema García Gálvez.