El IEPP destaca el pes dels factors psicològics en l’esgotament laboral

El IEPP identifica que el 62% de l’esgotament laboral es pot explicar per factors psicològics associats al treball

• L’Institut Europeu de Psicologia Positiva reuneix experts, institucions i agents socials i presenta l’“Informe Burnout i benestar laboral a Espanya: Sanitat i Educació”: més del 50% dels professionals de salut i educació presenta símptomes.
• La directora de l’INSST adverteix que els riscos psicosocials “poden i han de prevenir-se des de l’organització del treball” i la directora general de Treball de la Comunitat de Madrid i gerent de l’IRSST destaca que la gestió de la salut mental i els riscos psicosocials és clau per millorar la productivitat, reduir l’absentisme i construir organitzacions més resilients.
• Sindicats, juristes i inspecció de treball coincideixen en la urgència d’integrar la salut mental en la gestió laboral i en la negociació col·lectiva.
• Empreses com Coca-Cola, El Corte Inglés, Cruz Roja o IVC Evidensia comparteixen models de benestar amb impacte real, destacant la reducció de l’absentisme, l’augment del compromís i la necessitat d’evitar el wellbeing washing amb iniciatives mesurables i sostingudes.

Madrid, 20 de març de 2026.- L’Institut Europeu de Psicologia Positiva (IEPP) ha inaugurat avui al Palau de Santoña el II Encuentro sobre Bienestar, una jornada que ha reunit experts, institucions públiques i agents socials per analitzar el benestar laboral com un dels principals reptes estratègics per a empreses i organitzacions. L’esdeveniment, conduït per Dafne Cataluña, psicòloga i cofundadora de l’IEPP, ha posat des de l’inici el focus en la necessitat de situar la salut mental al centre de la presa de decisions organitzatives.

Del diagnòstic a l’acció: el burnout com a repte estructural

Durant l’obertura, la directora de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), Aitana Garí, va subratllar el canvi de paradigma en la manera d’abordar el benestar laboral, destacant que “ja no pot entendre’s només des de la motivació o la productivitat, sinó com una qüestió directament vinculada a la prevenció de riscos laborals”. En aquest sentit, va incidir que els riscos psicosocials tenen el seu origen en la mateixa organització del treball i, per tant, “poden i han de prevenir-se”, apel·lant a la responsabilitat —i també a la capacitat— de les empreses per generar entorns de treball més saludables.

Un dels moments clau de la jornada ha estat la presentació de l’“Informe Burnout i benestar laboral a Espanya: Sanitat i Educació”, elaborat per l’IEPP. L’estudi confirma que el desgast professional s’ha consolidat com un fenomen estructural: més de la meitat dels professionals presenta risc de burnout, amb símptomes com esgotament emocional, despersonalització o baixa realització personal. A més, incorpora un factor especialment rellevant, la soledat laboral, que afecta una part significativa dels treballadors i reflecteix un deteriorament del clima emocional a les organitzacions.

L’informe aporta, a més, una dada especialment significativa des del punt de vista de la gestió: fins al 62% de l’esgotament emocional pot explicar-se per variables organitzatives concretes —la sobrecàrrega emocional, l’aïllament, un ús sostingut de fortaleses en contextos d’alta demanda, l’absència de reconeixement o la qualitat de les relacions laborals—, fet que evidencia que el burnout no és un problema individual, sinó un fenomen directament influït per l’entorn professional. Aquesta troballa obre la porta a intervencions eficaces des de la cultura corporativa i la presa de decisions organitzatives. Com va assenyalar Juan Nieto, coordinador de l’estudi, “el benestar laboral no pot dependre únicament de la capacitat individual d’adaptació; requereix entorns que el facin possible. Sabem quins factors l’expliquen i, per tant, també com prevenir-lo”.

Consens institucional i marc d’actuació

Abans de la pausa, la taula rodona “Polítiques de benestar laboral: polítiques que cuiden les persones” va reunir representants dels agents socials, l’àmbit jurídic i la inspecció de treball, que van coincidir a assenyalar la urgència d’actuar. Patricia Ruiz, secretària de Salut Laboral de la UGT, va advertir que “la salut mental s’ha convertit en un problema de primera magnitud” i va reclamar integrar el benestar emocional en la negociació col·lectiva com “una inversió en progrés social i econòmic”.

Des de l’àmbit jurídic, Ana Gómez, presidenta d’ASNALA, va apuntar la necessitat d’una revisió profunda del sistema preventiu, assenyalant que “les dades de rotació, sinistralitat i problemes de salut mental evidencien un dèficit sistèmic que exigeix modernitzar-se”. En la mateixa línia, l’inspector de treball Luis Pérez Capitán va posar el focus en el paper de la inspecció i la necessitat de traslladar la normativa a la realitat de les organitzacions.

Per la seva banda, Rocío Trillo, responsable de programes d’intel·ligència emocional de l’IEPP, va insistir que el benestar “no es construeix amb iniciatives aïllades, sinó des d’un enfocament preventiu real i sostingut”, destacant el paper del lideratge, l’avaluació rigorosa dels riscos psicosocials i el desenvolupament de competències emocionals com a palanques clau per transformar els entorns laborals.

La primera part de la sessió es va completar amb una intervenció sobre neurociència aplicada a l’estrès per part de José Vicente Cabas, codirector del màster de Neurociència i Neurotalent de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP), com a abansala a un cafè networking que va donar pas a la segona part de la trobada.

De la tendència global a la implementació empresarial

Després del cafè, la jornada va continuar amb la intervenció de Margarita Álvarez, directora del Human Age Institute i una de les principals referents en benestar i cultura organitzativa, que va oferir una visió de les tendències internacionals en benestar laboral. Durant la seva ponència, va posar de relleu que el benestar ha deixat de ser un conjunt d’iniciatives aïllades per convertir-se en un element estructural de les organitzacions, advertint d’una aparent paradoxa: “les empreses inverteixen més que mai en benestar, però les persones continuen experimentant alts nivells de desconnexió i desgast”. En aquest context, va assenyalar que el veritable repte passa per entendre millor què necessiten les persones en el seu dia a dia i dissenyar entorns que integrin propòsit, reconeixement, relacions i desenvolupament, recolzant-se en la tecnologia per anticipar i personalitzar el benestar.

A continuació, la taula “Benestar laboral sense washing: casos d’èxit amb resultats” va traslladar el debat al terreny pràctic amb experiències reals d’empreses i organitzacions. Paula Barrigá, directora nacional de PRL de Cruz Roja Española, va destacar la importància d’impulsar iniciatives mesurables i sostingudes en el temps, allunyades del washing, a través de projectes com “Mantén la calma & Practica PRL”, un programa d’abast nacional que integra salut física i mental amb un

enfocament intergeneracional i humanista. Per la seva banda, Marián López, des d’El Corte Inglés, va presentar un programa pioner de detecció i tractament preventiu del malestar emocional que ha permès “reduir l’absentisme i millorar la salut psicològica dels treballadors”, evidenciant l’impacte directe d’aquestes iniciatives en els resultats organitzatius.

En aquesta mateixa línia, Victoria Chico, de Coca-Cola Europacific Partners, va subratllar que “quan les persones se senten bé, el rendiment millora”, defensant el benestar com una inversió estratègica en talent i cultura, i no com un cost. Mentrestant, Silvia Ibáñez, d’IVC Evidensia, va posar el focus en sectors especialment sensibles, recordant que “el benestar de qui cuida és clau per garantir el benestar de qui rep aquestes cures”, destacant la necessitat d’acompanyar emocionalment els professionals en entorns d’alta exigència.

Benestar, productivitat i resiliència organitzativa

La jornada va ser clausurada per Marina Parra, directora general de Treball de la Comunitat de Madrid i gerent de l’IRSST, que va reafirmar el paper del benestar laboral com a factor clau per a la competitivitat i sostenibilitat de les organitzacions. En la seva intervenció, va subratllar la relació directa entre lideratge, salut mental i resultats, destacant que els entorns que cuiden les persones “generen organitzacions més eficients, compromeses i resilients”. Així mateix, va posar en valor la col·laboració entre administracions, empreses i entitats especialitzades, i va defensar la necessitat de continuar avançant en polítiques públiques que situïn la gestió dels riscos psicosocials al centre de la prevenció laboral.

Com a tancament, la trobada va incloure un taller experiencial centrat en l’activació de fortaleses personals en l’entorn laboral, on els participants van poder explorar com l’ús conscient dels seus recursos individuals i col·lectius contribueix a un desenvolupament professional més sostenible i a la millora del benestar a les organitzacions.

Sobre l’Institut Europeu de Psicologia Positiva (IEPP)

Escola amb més de 17 anys de trajectòria formant professionals d’alt nivell d’especialització en l’àrea del benestar (psicologia positiva, coaching de fortaleses, mindfulness i gestió emocional). A les seves formacions, per les quals han passat més de 20.000 alumnes, s’hi sumen els seus serveis de teràpia psicològica per a particulars i la seva àrea per a empreses especialitzada en benestar laboral. Més informació a https://www.iepp.es/