Detingut a Figueres per estafar 23.000 euros en una setmana

Els Mossos d’Esquadra ha acusat al jove de la localitat d’haver comès una sèrie d’estafes informàtiques mitjançant el conegut mètode dels “Relay Attacks”

Segons la informació facilitada pels investigadors, el sospitós, de 22 anys i nacionalitat espanyola, hauria dut a terme almenys catorze fraus informàtics en diferents punts de l’Estat. Mitjançant una estratègia especialment elaborada, aconseguia accedir a les dades bancàries de les víctimes i posteriorment retirava diners en efectiu des de caixers automàtics utilitzant tecnologia de pagament sense contacte.

Com actuava

El sistema emprat pel detingut s’allunyava dels mètodes tradicionals d’estafa bancària. L’operació començava amb l’enviament de missatges SMS que aparentaven procedir del departament de seguretat de l’entitat financera de la víctima. En aquests missatges s’advertia d’una suposada incidència relacionada amb la seguretat de l’aplicació bancària instal·lada al telèfon mòbil.

Els delinqüents indicaven als usuaris que havien de contactar amb un número de telèfon concret per resoldre el problema. Un cop establerta la comunicació, convencia les víctimes que l’aplicació oficial del banc havia quedat compromesa i que calia substituir-la per una nova versió presumptament més segura.

Seguint les instruccions rebudes, els afectats instal·laven una aplicació que creien legítima. Tanmateix, aquest programari permetia a l’estafador accedir a informació sensible i prendre el control de determinades funcions relacionades amb la banca mòbil. D’aquesta manera, obtenia dades vinculades a les targetes bancàries dels usuaris sense que aquests fossin plenament conscients del que estava succeint.

Amb aquesta informació al seu abast, el presumpte autor podia vincular les targetes de les víctimes a un dispositiu mòbil controlat per ell. Per aconseguir-ho utilitzava eines tecnològiques que aprofitaven les funcionalitats NFC, el sistema emprat per efectuar pagaments acostant el telèfon a un terminal compatible.

Un cop completat el procés, el sospitós podia operar com si disposés físicament de les targetes originals. Això li permetia acudir a caixers automàtics preparats per a operacions contactless i retirar efectiu directament dels comptes dels perjudicats.

Els investigadors van determinar que entre els dies 20 i 28 de maig es van efectuar catorze extraccions de diners mitjançant aquest procediment. L’import total obtingut va ascendir a 23.150 euros. A més, les indagacions apunten que el presumpte estafador va intentar retirar 6.280 euros addicionals, tot i que en aquest cas no va aconseguir culminar l’operació.

Aquesta mena de delictes evidencien la creixent sofisticació de les estafes digitals. Els delinqüents ja no depenen únicament de correus electrònics fraudulents o trucades enganyoses, sinó que combinen enginyeria social, aplicacions malicioses i tecnologies de pagament avançades per incrementar les seves possibilitats d’èxit.

Les autoritats recorden que cap entitat bancària sol demanar la instal·lació d’aplicacions externes a través d’enllaços enviats per SMS ni sol·licita dades personals o claus d’accés per telèfon. Davant qualsevol dubte, és recomanable contactar directament amb el banc mitjançant els seus canals oficials.

Detenció i recerca

La Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Figueres va aconseguir identificar ràpidament el presumpte responsable gràcies al seguiment de les operacions efectuades. Després d’analitzar els moviments i recopilar proves, els agents van establir un dispositiu per localitzar-lo.

El passat 28 de maig, els investigadors el van interceptar quan presumptament es disposava a efectuar una nova retirada d’efectiu en un caixer automàtic. En adonar-se de la presència policial, va intentar fugir del lloc, però finalment va ser aturat i detingut pels agents.

Després de la seva detenció, va quedar investigat com a presumpte autor de catorze delictes d’estafa informàtica. Tot i això, la investigació continua oberta perquè els Mossos consideren possible que existeixin més víctimes repartides per diferents punts de l’Estat.