De violoncel·lista professional a vendre plantes medicinals en un poble rural de l’Alta Garrotxa

ACN Beget – La carrera de Bea Andrés, violoncel·lista professional, es va aturar per la pandèmia. Graduada al Conservatori d’Amsterdam, la covid va deixar-la sense concerts per tot el món. Allò la va portar a replantejar-se un canvi de vida i va decidir apostar pel seu altre “somni”: fer fitoteràpia per conèixer a fons les plantes medicinals i obrir una herboristeria en un entorn rural. “Vaig estudiar com una boja, de la mateixa manera com ho vaig fer amb el violoncel per poder-m’hi dedicar”, explica a l’ACN. Ella partia del que havia vist fer a casa i ho ha ampliat amb els coneixements de fitoteràpia clínica per la UB. El maig de l’any passat va obrir a Beget (Ripollès) una botiga, Arthemis, on ven preparats i herbes.
“Sempre he confiat molt en les plantes, han fet molt per mi”, explica des de la seva botiga petita al centre de Beget, on resideixen una vintena de veïns al marge de masos aïllats. La botiga està a la planta baixa d’un habitatge on també viu des de fa uns cinc anys. Aquest nucli pertany a Camprodon (Ripollès) i està envoltat de natura en plena Alta Garrotxa. La passió per les plantes l’ha portat a investigar des que va posar els peus en aquest indret. “Em vaig enamorar del lloc”, recorda.

Amb el temps, també ha contactat amb persones grans de la zona i remeieres -dones que coneixen molt bé els usos ancestrals de les plantes- per recuperar aquesta tradició. “L’última remeiera de Beget va morir poc abans d’arribar jo, m’hauria agradat conèixer-la”, es lamenta. Ara bé, assegura que el seu enfocament és un altre: “La meva missió no és ser una remeiera, jo soc d’una altra generació; simplement ho veig com estar al servei de les plantes i en contacte amb la medicina que es feia aquí”. Segons diu,  “és important perquè té milers d’anys d’història; tenim herbes que han funcionat molt bé sempre (…) al final, són químics”. Darrerament, ha començat a formar-se també en medicina xinesa.

Malgrat tot, el seu focus d’atenció són les plantes medicinals de l’Alta Garrotxa i el Pirineu. “Aquí també en tenim (de medicina) i és molt potent, crec que no s’ha d’oblidar i és part fonamental de la nostra història”, assenyala. I esmenta algunes de les plantes que hi ha en aquests boscos i que poca gent coneix: la fetgera i les orelles d’os, que es troben en grups molt petits. De fet, el seu principi bàsic és que “mai s’ha de collir més d’un terç del que et trobes” per garantir la seva regeneració.

D’altres, en canvi, ja són més conegudes i abundants, com el saüc, el romaní, la tarongina o la farigola. Les herbes que ven són la combinació d’una part petita del que cull a bosc, les que cultiva en un terreny propi i el que compra a proveïdors de proximitat perquè no n’hi ha a la zona.

“Una herba et pot curar o matar”

“No hi ha fórmules màgiques, tampoc en la medicina moderna, però són ajudes per estar millor”, remarca. Si després de tants anys, es continuen fent servir, “per alguna cosa serà”, diu Andrés. Tot i això, remarca que cada persona és un món i que cal posar-se en mans de professionals. “Una herba pot matar, fer-te passar una mala estona o també curar-te”, afirma. Per això, quan li venen clients a la botiga, assegura que és important escoltar i observar. Entre els problemes que més li consulten hi ha l’estrès, l’insomni i els problemes digestius. “Molts cops també es tracta del ritme de vida que porta la persona i caldria fer una avaluació de cada situació personal, un enfocament més holístic, com fa la medicina xinesa”, afegeix.

Quan va obrir la botiga va tenir clar que havia d’oferir també la venda en línia. “No tothom pot arribar fins aquí i això em permet arribar a molta més gent”, afirma. Tot i que va obrir fa deu mesos, de moment fa un balanç positiu: “Estic molt contenta, he tingut molt bona rebuda al poble i molta gent s’ha apropat a la botiga (…) esperem que segueixi així”.

Anar a viure a Beget, admet, ha sigut un “canvi molt fort”, però creu que està plenament alineat amb el que li passava ja de petita: “Tinc el record que quan estava a la natura, estava bé de veritat, i encara em segueix passant”.