Cap empresa de mercaderies opta per entrar a Barcelona pel desviament per Lleida una setmana després del tall de Rubí

ACN Portbou / Cervera de la Marenda – Les empreses ferroviàries de mercaderies provinents d’Europa estan descartant entrar a Barcelona desviant-se per Manresa i Lleida, una de les possibilitats que ofereix Adif arran del tall de set setmanes al túnel de Rubí. Des de l’inici del tall, cap empresa ha optat per aquest recorregut de més de set hores, tot i que la possibilitat hi és, segons ha pogut confirmar l’ACN. Raisider Mediterraneo, una operadora ferroviària amb seu a Portbou que es dedica a importar i exportar mercaderies de productes siderometal·lúrgics, ha elaborat una operativa de transport per carretera per atendre les demandes més “urgents”. Transfesa France, a Cervera de la Marenda, es dedica a fer el canvi d’eixos als combois i ara té l’activitat completament parada.
Adif va anunciar el 12 de març el tancament del túnel de Rubí fins a set setmanes per garantir la “seguretat” de les obres d’urgència que s’han de fer a les instal·lacions, claus per al trànsit de mercaderies provinents d’Europa. Les alternatives que va plantejar Adif, en coordinació amb el Govern, passaven perquè les mercaderies entressin al port de Barcelona pel sud a través de Lleida o bé arribar fins a la terminal de la Llagosta i completar el trajecte en camió.

Segons un document d’Adif, l’opció de Lleida suposava incrementar la distància que han de recórrer les empreses dels 192 quilòmetres fins al 521, el que també suposa augmentar el temps de viatge fins a les set hores, mentre que amb el túnel operatiu tardaven 2 hores i 42 minuts.

La interrupció del servei es va fer efectiva només un dia després de l’anunci, i arribava un mes després que la circulació ja s’hagués hagut d’interrompre per una incidència durant deu dies.

Afectació a Portbou 

La primera interrupció ja va impactar de ple a Raisider Mediterraneo, que es dedica a importar i exportar productes com l’acer o el ferro, sobretot, per al sector de l’automoció o la construcció. Les instal·lacions que tenen a l’estació de Portbou compten amb un estoc habitual d’unes 10.000 tones i calculen que amb la nova interrupció arribaran a les 25.000 en les pròximes setmanes si el servei es manté aturat. La seva responsable de persones i de sistemes de gestió, Laura Jamás, diu que poden absorbir-ho sense problemes i detalla que, tot i el poc temps amb què els van avisar, van poder organitzar un pla especial que els permet atendre la demanda més “urgent” de clients.

Per fer-ho, estan carregant entre 15 i 20 camions al dia. Això els permet transportar a la setmana unes 2.000 tones, majoritàriament de bobines d’acer d’unes 20 tones cadascuna. “Si ho comparem amb un tren que podrien suposar uns 43 camions, hi ha diferència, però almenys podem abastir els clients amb urgències”, detalla. En circumstàncies normals, aquesta empresa podia arribar a transportar en tren entre 8.000 i 10.000 tones setmanals.

El preu del combustible

Jamás diu que s’han pogut organitzar, però admet que la situació arriba en un moment “complex” tenint en compte que s’ha de fer transport per carretera just quan el preu de la benzina està pels núvols. A més, amb el ‘handicap’ de fer el transport amb camions de gran tonatge que es veuen obligats a circular pel mig d’un nucli urbà i una carretera complicada. Per facilitar les tasques, els combois surten en horaris de menor afectació com la matinada o la tarda. “Esperem que aquesta inversió de futur -la connexió directa amb la N-260- tiri endavant”, insisteix. Amb tot, Jamás afirma que la situació evidencia una vegada més que Portbou és una terminal “amb recursos i possibilitats d’adaptació”.

D’altra banda, admet que tenen problemes per exportar unes grans bigues de ferro que van destinades principalment a la construcció, i que no poden anar fàcilment per la carretera. “Estem estudiant alternatives amb el nostre client”, detalla.

Sense activitat a Cervera de la Marenda

A l’altra banda de la frontera, només a vint minuts en cotxe, hi ha Cervera de la Marenda, a la Catalunya del Nord. Allà hi ha l’empresa Transfesa France, que té com a filial espanyola Transfesa Logístics. Es dedica a fer els canvis d’eixos dels trens d’ample internacional i ample ibèric perquè puguin circular tant en sentit França com a la resta del territori espanyol.

Des del tall del túnel de Rubí tenen l’activitat completament aturada. No hi circula ni un tren i els 40 treballadors que tenen estan “aprofitant” per fer tasques de manteniment. Si la situació s’allarga, ja estudien enviar-los a fer formació. El director general de Transfesa France, Marc Salas, explica que l’alternativa que ofereixen de transport per la línia de Manresa fins a Lleida no està funcionant perquè no està adaptada ni els maquinistes estan habilitats. I tot i que els consta que hi estan treballant, fins que això no passi, no rebran trens.

Fa temps que Transfesa ha vist reduïda la seva activitat i ara estaven operant a un 25% de la seva capacitat. En xifres, això suposa fer uns vuit trens a la setmana. Des de divendres 13 de març no en veuen ni un. Al seu entendre, la situació planteja la necessitat de repensar “plans alternatius de transport”. “No podem dependre només d’una sola connexió per poder arribar a tantes terminals”, remarca Salas.