Buscar pis a Figueres: les xifres que expliquen per què costa tant marxar de casa dels pares

Habitatge i emancipació a Figueres: les claus del problema a Espanya

L’emancipació es retarda a Espanya mentre el lloguer guanya terreny i comprar un habitatge perd pes entre les generacions més joves.

Buscar un habitatge a Figueres suposa afrontar una pregunta que va més enllà de trobar un anunci atractiu: quants diners quedaran disponibles després de pagar el sostre. Les estadístiques estatals dibuixen un escenari en què marxar de casa dels pares, llogar un pis en solitari o reunir estalvis per comprar resulta difícil per a una part important de la població jove.

Les dades corresponen al conjunt d’Espanya i no permeten atribuir aquests percentatges directament a Figueres. Sí que ofereixen context per entendre les barreres econòmiques que acompanyen la cerca d’un primer habitatge.

Continuar amb els pares

L’Enquesta de condicions de vida de l’INE situa en el 44,3% la proporció de persones d’entre 26 i 34 anys que convivien amb algun dels seus pares el 2025. Entre les que continuaven a la llar familiar, un 34,6% assenyalava que no es podia permetre llogar i un altre 12,7% que no podia accedir a la compra.

A més, un 13% estava estalviant per comprar o llogar. Un 23,6% no s’havia plantejat independitzar-se. Les respostes mostren que continuar a casa respon a situacions diferents, tot i que les limitacions econòmiques hi ocupen un lloc destacat.

Independitzar-se als trenta

La comparació europea ajuda a posar aquestes xifres en perspectiva. Segons Eurostat, l’edat estimada de sortida de la llar familiar va arribar als 30,2 anys a Espanya el 2025, davant dels 26,3 de la Unió Europea: gairebé quatre anys de diferència.

Espanya compartia xifra amb Itàlia i es trobava entre els països on aquesta sortida es produeix més tard. A Finlàndia, l’indicador se situava en 21,4 anys; a Dinamarca, en 21,8.

El lloguer guanya terreny

Les sèries de l’INE recollides per Europa Press mostren un canvi prolongat en l’accés a l’habitatge. En el grup de fins a 29 anys, el lloguer va passar del 25,5% el 2006 al 49,8% el 2025. Entre els 30 i els 44 anys, va augmentar del 17,1% al 32,1%.

L’habitatge en propietat va seguir el recorregut contrari entre les generacions joves. En el grup de 30 a 44 anys, el seu pes va baixar del 74,3% el 2007 al 53,1% el 2025. Entre els majors de 65 anys, la proporció arribava al 88,2% el 2025.

Un sou gairebé sencer

L’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya afegeix una altra mesura de l’esforç econòmic. Per al 2025, situava el lloguer mitjà d’un habitatge en 1.176 euros mensuals, equivalent al 98,7% del salari mitjà de la població jove utilitzat en la seva anàlisi.

Es tracta d’una comparació entre magnituds estatals, no del preu del lloguer a Figueres ni del que paga cada jove. La seva utilitat és mostrar com pot ser d’estret el marge per viure sol i afrontar l’alimentació, els subministraments o el transport.

El mateix informe situava el preu medià d’una habitació en 400 euros mensuals. Compartir habitatge redueix la despesa individual, però també exigeix reservar una part dels ingressos abans de cobrir la resta de necessitats.

Buscar sense poder mudar-se

L’INE assenyala que el 7,6% de la població de 16 anys o més va buscar habitatge sense aconseguir canviar de residència el 2025. Entre les persones que van fer aquesta cerca sense èxit, el 67,2% va identificar el preu excessiu com a principal impediment.

Abans de fer el pas

Per a les persones que busquen pis a Figueres, convé comparar el cost complet: mensualitat, subministraments, desplaçaments i desemborsament inicial. Un habitatge aparentment més barat pot deixar de ser-ho si obliga a gastar més en transport.

També resulta útil consultar les convocatòries oficials d’ajuts de la comunitat autònoma i de l’ajuntament, comprovant terminis i requisits. Preparar un pressupost amb ingressos reals i un marge per a imprevistos permet valorar quines opcions es poden mantenir en el temps.