Així funciona la nova estafa que enganya comerços a Figueres

Els responsables es presenten falsament com a membres de la Guàrdia Urbana i sol·liciten diners per col·laborar en una revista policial

Una nova modalitat de frau ha posat en alerta els comerciants de Figueres, a la comarca de l’Alt Empordà. Diversos establiments de la ciutat han rebut trucades d’una persona que afirmava actuar en representació de la Guàrdia Urbana de Figueres i que demanava una aportació econòmica per finançar una suposada revista vinculada al cos policial municipal. A canvi dels diners, els responsables de la trucada oferien als negocis la possibilitat de publicar-hi un anunci i obtenir visibilitat comercial.

Trucades sospitoses

Les comunicacions s’haurien fet des del número de telèfon 699 440 166. Durant la conversa, els presumptes estafadors explicaven als comerciants que la Guàrdia Urbana preparava una publicació i que els establiments locals podien participar-hi mitjançant una col·laboració econòmica. Aquesta aportació, segons el relat dels interlocutors, donava dret a incloure publicitat del negoci entre les pàgines de la revista.

L’oferta podia semblar creïble perquè combinava diversos elements habituals en campanyes comercials legítimes: una publicació local, la participació d’un organisme conegut i la possibilitat de promocionar un establiment de proximitat. Tanmateix, el projecte editorial no tenia cap relació amb l’Ajuntament ni amb el cos de la Guàrdia Urbana.

Davant les primeres sospites, el consistori va difondre el dijous 23 de juliol de 2026 un missatge d’alerta adreçat als veïns i, especialment, al teixit comercial de la ciutat. L’objectiu era evitar que altres botigues poguessin caure en el parany i deixar clar que la petició de diners no provenia de cap servei municipal.

L’Ajuntament va precisar que la Guàrdia Urbana de Figueres no edita aquesta revista ni està promovent cap publicació d’aquestes característiques. Per tant, qualsevol trucada que sol·liciti diners en nom del cos policial per contractar publicitat en aquest suposat mitjà ha de ser considerada sospitosa.

Revista inexistent

La rapidesa de l’avís va resultar decisiva. Segons la informació coneguda, cap dels comerciants contactats va arribar a efectuar el pagament reclamat. La difusió de l’advertiment també va permetre que altres empresaris poguessin identificar la maniobra abans de continuar una conversa, facilitar dades personals o acceptar cap tipus de càrrec.

Engany ben preparat

Aquest tipus d’engany aprofita la confiança que generen les administracions i els cossos de seguretat. Els estafadors intenten dotar la seva proposta d’una aparença oficial utilitzant noms d’institucions conegudes, un llenguatge formal i arguments que poden semblar plausibles. En alguns casos, també pressionen la víctima perquè prengui una decisió ràpida, al·legant que la campanya està a punt de tancar-se o que queden pocs espais publicitaris.

Els delinqüents poden demanar una transferència, un pagament amb targeta, un enviament de diners mitjançant una aplicació mòbil o les dades bancàries necessàries per passar un rebut. També poden sol·licitar informació del responsable del comerç, el número d’identificació fiscal, l’adreça electrònica o altres dades que posteriorment podrien ser utilitzades en nous intents de frau.

Per aquest motiu, rebre una trucada des d’un número visible no garanteix que l’interlocutor sigui qui afirma ser. La numeració que apareix a la pantalla pot correspondre a una línia particular, haver estat utilitzada temporalment o, en determinats tipus de frau, haver estat manipulada mitjançant tècniques de suplantació.

Figueres no és l’únic municipi català on s’han detectat intents d’engany basats en la suplantació d’organismes públics. En els últims anys, diverses localitats han advertit de missatges, correus electrònics o trucades en què els responsables es feien passar per ajuntaments, policies locals, empreses de serveis o entitats conegudes.

Les excuses utilitzades poden variar. De vegades, es demanen diners per una campanya solidària o una publicació institucional. En altres ocasions, els estafadors asseguren que hi ha una factura pendent, una sanció, un impost que s’ha d’abonar immediatament o una incidència relacionada amb un subministrament. La finalitat acostuma a ser la mateixa: aconseguir que la víctima pagui o reveli informació confidencial.

Comerços vulnerables

Els comerços poden convertir-se en un objectiu especialment atractiu perquè les seves dades de contacte són públiques i fàcils de trobar. A més, molts establiments reben habitualment propostes publicitàries, trucades de proveïdors o ofertes de col·laboració, una circumstància que pot ajudar els estafadors a dissimular la naturalesa fraudulenta de la comunicació.

Els responsables d’un negoci haurien d’establir un procediment intern per revisar qualsevol petició de diners rebuda per telèfon. Encara que la quantitat sol·licitada sigui petita, convé demanar sempre la identificació completa de l’entitat, una proposta per escrit, les dades fiscals de l’empresa emissora i un termini suficient per comprovar-ne l’autenticitat.

També és important que els treballadors sàpiguen que no han de facilitar dades bancàries ni autoritzar cobraments durant una trucada inesperada. Quan l’interlocutor afirma representar una administració, cal penjar i contactar directament amb l’organisme mitjançant el telèfon publicat al seu web oficial o en documentació municipal fiable.

Avís als comerços

Davant una comunicació d’aquest tipus, el primer consell és no fer cap pagament immediat. Tampoc s’han de proporcionar números de compte, dades de targetes, codis rebuts per missatge, contrasenyes, documents d’identitat o informació comercial sensible. Una entitat oficial no hauria de generar pressió perquè una aportació publicitària es pagui durant la mateixa trucada.

Cal anotar el número des del qual s’ha rebut la comunicació, l’hora, el contingut de la conversa, el nom utilitzat per l’interlocutor i qualsevol compte bancari o sistema de pagament indicat. Les captures de pantalla, els missatges, els correus i els justificants també poden ser útils per informar els cossos policials.

Si ja s’ha fet una transferència o s’han proporcionat dades financeres, és recomanable contactar immediatament amb l’entitat bancària per estudiar si l’operació es pot bloquejar. A continuació, convé comunicar els fets a la policia i presentar una denúncia aportant totes les proves disponibles. Fins i tot quan l’estafa no s’ha consumat, informar-ne pot ajudar a prevenir noves víctimes.

Les persones grans, els treballadors que atenen habitualment el telèfon i els petits negocis han de conèixer aquest tipus d’estratègies. Parlar-ne amb familiars, companys i comerciants de la zona és una de les formes més efectives d’impedir que la mateixa maniobra funcioni en altres establiments.