L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació va rebre 425 denúncies el 2025, un 21% més que el 2024

ACN Barcelona – La secretària d’Igualtats, Gina Pol, i la directora general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Noa Monràs, han comparegut aquest dilluns davant la comissió d’Igualtat i Feminisme del Parlament per presentar el balanç d’activitat de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND) corresponent a l’any 2025. Segons el document, l’oficina va rebre 425 denúncies el 2025 (màxim històric), un 21% més respecte a les 350 del 2024. El 2023 se’n van registrar 282. A més, 290 dels 425 expedients han estat iniciats directament per les mateixes víctimes. Per altra banda, l”Informe per la transformació antiracista de l’àmbit de l’habitatge’ conclou que el racisme immobiliari és una pràctica “estructural i generalitzada”.
Pol i Monràs també han destacat la tasca del departament per consolidar un model de protecció integral que posa el focus en l’acompanyament a les víctimes, la prevenció i la transformació de les estructures que generen desigualtat a Catalunya, tal com han defensat.

Pel que fa a les dades de l’informe de l’OITND, destaca la millora en la precisió de la diagnosi. El departament ha implementat un sistema “més exhaustiu” de classificació, cosa que permet desglossar els eixos de discriminació amb un nivell de detall “sense precedents”, segons han dit.

Així, s’ha desplegat una llista de 32 subeixos tècnics (com la xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme, la lesbofòbia o la discapacitat intel·lectual) que permeten als professionals una anàlisi “més fina” per dissenyar polítiques públiques més precises i eficaces.

En l’àmbit de la gestió, l’OITND ha optimitzat el tràmit de denúncia amb un nou formulari web que corregeix errors tècnics i incorpora la perspectiva de la interseccionalitat, recollint si una víctima pateix múltiples motius de discriminació creuats en un mateix cas.

Així mateix, el Departament ha refermat la seva aposta per la formació com a eina de canvi social. Durant el 2025 s’han impartit 319 hores de formació, un increment substancial respecte a les 229 hores del 2024.

Aquestes accions han arribat a 2.816 persones, incloent-hi personal públic i entitats socials, amb itineraris especialitzats en antiracisme i detecció de biaixos per garantir una administració lliure de discriminacions.

Pol ha destacat “l’èxit judicial” en el cas Hazte Oír, on la Generalitat ha guanyat el recurs contra el primer procediment sancionador de l’oficina. I ha remarcat que el departament ja prepara l’elaboració del Pla per a la Igualtat de Tracte 2027-2030 per blindar els drets humans a tot el territori.

Racisme i dret a l’habitatge

En el marc de la compareixença, Monràs ha presentat l”Informe per la transformació antiracista de l’àmbit de l’habitatge’. Es tracta d’un diagnòstic monogràfic pioner que té com a objectiu dotar les administracions públiques d’un marc comú i criteris clars per actuar contra l’exclusió residencial, tal com ha defensat.

L’estudi conclou que el racisme immobiliari no és un fenomen aïllat, sinó una pràctica “estructural i generalitzada” al mercat del lloguer català que vulnera el dret a la ciutat de determinats col·lectius.

L’informe posa de manifest que l’origen nacional o l’aparença física actuen com un predictor independent d’exclusió. Les dades recollides demostren que persones amb solvència econòmica acreditada, nòmines altes i contractes indefinits pateixen el rebuig sistemàtic dels intermediaris pel seu accent o el seu cognom.

Aquestes pràctiques es materialitzen a través d’arquitectures de falsa neutralitat, on els agents actuen com a ‘gatekeepers’ (controladors d’accés) utilitzant excuses tècniques per professionalitzar el prejudici i filtrar la demanda abans de qualsevol avaluació objectiva.

El Departament d’Igualtat i Feminisme subratlla que la lluita contra aquesta discriminació requereix transitar de la “neutralitat formal” cap a una igualtat substantiva. Això implica que la tasca de l’OITND no es limita a la potestat sancionadora, sinó que se centra a transformar el funcionament de les estructures socials i del mercat.

Amb aquesta monografia, el Govern referma el seu compromís amb un antiracisme “actiu i no performatiu”, generant eines tècniques que permetin a totes les persones viure amb dignitat, independentment del seu origen, per garantir que el dret a una llar segura sigui efectiu per a tota la ciutadania.