L’economia del polo de Sotogrande apunta a superar els 300 milions d’euros el 2030

Sotogrande i el municipi gadità de San Roque desenvolupen des de fa anys una economia pròpia al voltant del polo, comparable a Europa amb el fenomen que ‘The Economist’ ha batejat com a ‘Chukkanomics’ per descriure l’ecosistema empresarial sorgit a l’Argentina al voltant d’aquest esport.

El terme procedeix del ‘chukka’ o període en què es divideix un partit. La revista britànica analitza com el corredor situat a l’oest de Buenos Aires, especialment al voltant de Pilar i General Rodríguez, ha deixat de ser únicament una concentració de clubs i pistes per convertir-se en una economia especialitzada amb vida pròpia.

En aquest territori conviuen criadors, quadres, jugadors professionals, petiseros —els cuidadors especialitzats dels cavalls de polo—, veterinaris, ferradors, entrenadors, transportistes, proveïdors d’alimentació i equipament, organitzadors de tornejos i empreses vinculades al turisme i a la propietat immobiliària.

La tesi de ‘The Economist’ és que l’èxit argentí no procedeix només dels seus grans jugadors, sinó d’haver reunit en un mateix entorn tota la cadena de valor. La disponibilitat de cavalls, coneixement professional, instal·lacions, tecnologia reproductiva i capital internacional genera un cercle econòmic difícil de reproduir.

Aquest fenomen, adaptat a la realitat europea, s’observa a Sotogrande, seu dels tornejos més importants del calendari continental. El Torneig Internacional de Polo, amb les copes de Bronze, Plata i Or, reuneix cada estiu desenes d’equips i alguns dels millors jugadors del món. En l’edició de 2026 hi participen 25 equips d’alt, mitjà i baix hàndicap.

Sotogrande no és només una destinació de competició. Jugadors, propietaris i patrons procedents d’Amèrica, Àsia i Orient Mitjà mantenen les seves quadres europees, des de les quals organitzen la seva participació en els diferents campionats del continent. Cavalls, equips tècnics i professionals romanen vinculats al territori durant períodes molt més llargs que la temporada estival.

L’activitat assoleix la seva màxima visibilitat a l’estiu, però la seva veritable dimensió econòmica es troba en tot allò que funciona durant la resta de l’any: manteniment de quadres i pistes, preparació i compravenda de cavalls, cria, atenció veterinària, ferratge, alimentació, entrenament, transport i conservació de les instal·lacions.

El cavall necessita cures diàries amb independència del calendari esportiu. Per això, a diferència d’altres activitats turístiques estacionals, el polo sosté ocupació especialitzada i despesa recurrent durant els dotze mesos.

FINS A 349 MILIONS D’EUROS EL 2030

L’Ajuntament de San Roque ja va xifrar fa anys entre 25 i 35 milions d’euros anuals l’impacte de l’activitat vinculada a Santa María Polo i va estimar que un districte equí plenament desenvolupat a la Vall del Guadiaro podria generar entre 2.000 i 3.000 llocs de treball i mobilitzar fins a 500 milions.

Estimacions sectorials més recents consideren, tanmateix, que l’impacte econòmic real —incloent-hi activitat eqüestre, habitatge, hoteleria, restauració, comerç, transport i serveis personals— podria triplicar actualment aquella primera forquilla i situar-se entre 75 i 105 milions d’euros anuals.

Els experts del sector contemplen creixements acumulatius d’entre el 25% i el 35% anual fins al 2030, impulsats per les noves inversions eqüestres, l’arribada de propietaris internacionals i l’expansió residencial d’alta gamma. Si es compleixen aquestes previsions, l’economia directa i induïda del polo podria arribar d’aquí a quatre anys a entre 183 i 349 milions d’euros anuals. Es tracta d’estimacions prospectives sectorials i no de xifres auditades oficialment.

L’ELIT GLOBAL

L’expansió d’aquesta ‘Chukkanomics’ té també una dimensió social i familiar. El polo és un dels pocs esports de l’elit global que reuneix en una mateixa afició fills, pares i avis. Grans nissagues empresarials i internacionals comparteixen equips, quadres i temporades, fet que afavoreix relacions duradores amb les destinacions on competeixen.

Sotogrande els ofereix alguna cosa més que camps de primer nivell: un estil de vida mediterrani situat entre Màlaga, Marbella, Cadis i Jerez, amb Gibraltar com a connexió internacional immediata. Golf, navegació, gastronomia, platges, seguretat i habitatge de luxe completen una proposta difícil de trobar en altres centres europeus de polo.

Algunes d’aquestes famílies ja posseeixen mansions, finques i apartaments d’alta gamma a Sotogrande. A això s’hi suma el creixement de nous desenvolupaments residencials i enclavaments propers com Finca Cortesin, situat a pocs minuts i en plena expansió amb nous projectes de luxe.

L’Argentina demostra que el lideratge esportiu es pot convertir en un avantatge econòmic nacional. Sotogrande, per la seva infraestructura, els seus tornejos, la seva tradició i la seva capacitat per captivar la comunitat internacional del polo, reuneix les condicions per consolidar el seu equivalent europeu: un districte eqüestre que agafa força a l’estiu, però treballa, inverteix, atreu residents i crea ocupació durant tot l’any.