El Santa Caterina de Salt arriba al miler de pacients atesos de recuperació de pròtesis de genoll o maluc des de 2018

ACN Salt – El programa de recuperació de pròtesis de genoll i maluc de l’hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) ha arribat al miler de pacients, des de que es va posar en marxa el 2018. A més, les millores que s’han anat introduint han permès als pacients reduir el temps d’estada al centre de set a quatre dies. De les 932 persones que s’han recuperat al Santa Caterina d’una artroplàstia -operació que consisteix en la substitució de les superfícies articulars per implants metàl·lics fixats al genoll o al maluc- 490 són homes (52%) i 442, dones (48%), amb una mitjana d’edat de 71 anys. Cal tenir en compte que es tracta d’una de les intervencions més freqüents i que els darrers anys ha anat clarament en augment.
Aquest increment respon a diversos motius, però principalment a l’augment de l’esperança de vida de la població, als bons resultats de la cirurgia de pròtesis i al fet que s’han intervingut pacients cada vegada més joves. A l’hospital Santa Caterina s’hi realitzen unes 170 artroplàsties de genoll i prop d’un centenar de maluc cada any.

En aquest sentit, el programa de recuperació ha suposat un canvi significatiu en el model assistencial, perquè, a banda de reduir l’ingrés al centre, ha permès millorar la seguretat del pacient i disminuir el risc de complicacions postoperatòries, com ara les infeccions, alhora que facilita una rehabilitació més ràpida a casa.

El servei es basa en la rehabilitació de l’articulació que comença just després de l’operació, en canvi, anteriorment al programa es començava entre el segon i tercer dia d’haver ingressat a planta. Un element determinant del programa és la selecció prèvia dels pacients candidats, que inclou una valoració global del seu estat de salut i de la seva situació familiar i domiciliària i que es comença a fer quinze dies abans de la intervenció amb sessions informatives adreçades als pacients i als seus familiars. Tot plegat, amb l’objectiu de preparar-los tant per a l’operació com per a la recuperació posterior.

Aquesta fase preoperatòria inclou pautes per reforçar la musculatura, reduir l’ansietat abans de la cirurgia, augmentar la implicació del pacient i del seu entorn i millorar l’autonomia funcional després de l’operació, especialment en aspectes com l’ús de les crosses per ajudar-se en els desplaçaments.

Un cop s’ha donat d’alta, el pacient continua el programa de recuperació intensiva al domicili, seguint un conjunt de recomanacions sobre la cura de la ferida, la medicació, l’alimentació, els hàbits saludables i els exercicis a realitzar durant les primeres setmanes, així com consells per a les activitats de la vida diària. Tant en la fase preoperatòria com en la postoperatòria, la implicació activa del pacient i de la seva família és fonamental per a l’èxit del programa, que compta amb el seguiment del personal assistencial.

El nou model es recull en un protocol multidisciplinari en el qual intervenen els diferents professionals sanitaris implicats en el procés assistencial, tant durant l’ingrés com en el seguiment posterior a l’alta.