Ceuta i Melilla registren la pitjor valoració ciutadana de la sanitat pública segons el CIS

Ceuta i Melilla figuren entre els territoris amb pitjor valoració ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya, segons l’últim Baròmetre Sanitari del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), publicat aquest mes de desembre, que reflecteix un alt grau d’insatisfacció amb el funcionament de la sanitat a ambdues ciutats autònomes.

A Ceuta, el 28,5% dels enquestats es declara “molt insatisfet” amb la sanitat pública, el percentatge més alt del conjunt nacional. A Melilla, aquesta xifra arriba a l’11,3% i situa també la ciutat entre les pitjor valorades del país.

L’enquesta del CIS apunta, a més, que hi ha una percepció estesa de mal funcionament del sistema de salut. Un 33,9% dels ciutadans de Ceuta considera que la sanitat pública “funciona malament i necessita canvis profunds”, mentre que a Melilla aquest percentatge se situa en el 18,8%. A això s’hi suma que més de la meitat de la població melillenca (54,8%) creu que el sistema requereix canvis fonamentals.

La pèrdua de confiança també es reflecteix en gran mesura en la preferència per les alternatives privades. El 64,6% dels melillencs i el 45% dels ceutins optarien per la sanitat privada si tinguessin llibertat d’elecció, segons recull el baròmetre del CIS.

Ceuta i Melilla presenten una singularitat dins del Sistema Nacional de Salut. Són els únics territoris la sanitat dels quals depèn directament de l’Administració General de l’Estat, a través de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), ja que no tenen transferides les competències sanitàries a aquestes ciutats, com passa a la resta de comunitats autònomes. Aquest model centralitzat situa la planificació, l’assignació de recursos i la política de personal sota gestió estatal del Ministeri de Sanitat que lidera Mónica García.

En els darrers anys, diversos informes i organitzacions professionals han assenyalat dificultats estructurals a ambdós territoris, com problemes per cobrir determinades especialitats, una elevada pressió assistencial i el recurs freqüent a derivacions a la Península.

Les dades del baròmetre mostren que, pràcticament en tots els grans indicadors de satisfacció i funcionament, Ceuta i Melilla parteixen d’una posició més desfavorable que la mitjana del Sistema Nacional de Salut, cosa que reforça el debat sobre la capacitat del model de gestió actual per respondre a les necessitats sanitàries d’ambdós territoris.

El Reial decret 118/2023 va reconèixer que tots els llocs sanitaris de l’Ingesa a Ceuta i Melilla s’havien de considerar de difícil cobertura, obrint la porta a incentius específics per atreure i retenir professionals. Tanmateix, sindicats i plataformes mèdiques denuncien que aquest marc ha quedat en paper mullat: sense una política clara d’incentius, sense concursos de trasllats regulars i amb productivitats d’infermeria de les més baixes del sistema.